algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

«Deprofundis»

«Deprofundis»  

A la fi ho hem aconseguit. De segur que l'esforç ha estat considerable. Titànica l'empresa, sense dubtes. Hem perdut les eleccions. Ningú les ha guanyades. Només vosaltres les heu perdudes. Un home amb vuit-cents vots és batle. Una realitat fa uns mesos impensable. Els partits majoritaris s'han fet el «harakiry». Entre un no res i un poc, un poc sempre és un poc. Tenir capacitat per pactar és una habilitat valuosa. Però per negociar s'ha d'estar preparat psíquicament. Tot damunt la taula. Absolutament tot damunt la taula. El succeït és legal en que sembli injust. Els conceptes de just i legal van com van en aquest país.

Així mateix resta un regust de comptes d'enrere passats. Es repeteix l'eterna lògica manacorina. En aquest segle en tenim una mostra escaient. La ràbia cova i un dia explota. Després passa el que passa. I guardar-vos d'un ja està fet. Feia nou mesos que s'hi pegaven. Màgica xifra del que dura un embaràs. Ho compongueren els tres de sempre. No sé si el vespre o sense llum, però d'amagat. No volien que ningú pogués fer ombra al qui anava danvat. Com un pagès foll tallaren les alzines. Oblidaren que una ombra a vegades és bona. És bona i necessària. Tant es fa si el sol de juliol o agost empeny, o com si plouen pedres. El buit solament porta buidor. Regalar-se les orelles amb adulacions no dur a part ni banda. Les pilotes són pel bàsquet o el futbol.

Amic ho és només de veres el qui et diu la veritat. Procura tenir al costat el qui t'adverteix dels perills. Cal refiar-se del qui a vegades et diu: alerta que t'equivoques. Gira en coa que no hi ha camí lliure, sinó un barranc. No pensis mai que el barranc t'ho ha posat davant l'amic. Aquest simplement t'informa que hi és. Si després orgullosament l'ignores i caus, es compte teu. No seràs sol o sola que et faràs mal. També patirà el qui intentava evitar-ho.

La vida en societat és política. I a la política és com a la vida. L'autèntica mesura dels homes i les dones es demostra quan vénen mal donades. Així Oscar Wilde escrigué Deprofundis... i Dostoiesky El Jugador.

Ara és l'hora de la veritat. Al racó de les dotze cordes no hi ha segons. Tampoc no hi ha tècnics que et componguin els papers. Ets tu. I hi ets o no hi ets. Per la resta Manacor seguirà igual. Un dia retirarà la bastimentada del nostre símbol fàl·lic o campanar. Les màquines d'en Mascaró acabaran de gratar baix les pedres llises. Pot esser que fins i tot un dissabte vespre el cavall d'en Simó no m'esbuqui el trio. Tanmateix a la Sala hi fa calor el mes de juliol. Davall un garrover hi fa bon estar. Hi passa el vent, el temps i s'aclareixen les idees... Que bona falta fa.

Antoni Sureda. Manacor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris