algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

La «P», la «S» o la «M»

Un partit polític sempre acaba pagant els errors estratègics o la incapacitat de preveure uns resultats no desitjats. Intentar solucionar-los sobre la marxa i en dos dies no pot conduir mai a bon port. En primer lloc, els resultats, la circumstància no prevista, s'ha de pair. I negociar amb humilitat. Esquerra Unida, millor que cap altra organització, sap el preu que té mantenir un discurs quan les circumstàncies han canviat. De tota manera, entre la posició d'Anguita i la que mantenen ara Morro i Sampol, hi ha una diferència substancial. El coordinador general d'Esquerra Unida defensava un programa i els votants del PSM poden demanar-se avui si Morro i Sampol defensen l'«S», defensen la «M», o defensen la «P». Tres posicions molt lícites, però que l'elector té dret a veure explicitades. El votant d'EU sap "o almanco dedueix de de les declaracions de Munar" quina bandera agita Eberhard Grosske. El votant d'UM ha vist com Munar feia servir els tres diputats, per deixar en evidència la capacitat negociadora de Matas a Madrid. Explicar al votant del PSM el sentit del seu sufragi comença a ser molt difícil. A no ser que el votant estigui disposat a assumir l'òptica de l'aparell del partit. Aquest fa bé a pensar en la supervivència de l'organització i en la rendibilització electoral dels càrrecs. Però el votant, ho pot entendre o no. I, sincerament, no crec que la majoria dels votants del PSM entenguin la postura de Morro i de Sampol. UM té una posició de privilegi per haver assumit el paper de frontissa, però també n'ha pagat el preu. Del 13 de juny ençà, molts de columnistes i opinadors han criticat despietadament Maria Antònia Munar per l'ambigüitat mantinguda. L'han acusada de mercantilista, amb els mateixos arguments amb què s'ataca CiU, l'aliada del PSM. Francesc Antich rep garrotades per fer massa concessions als partits minoritaris. Grosske i Rosselló han de justificar també algunes reculades davant les bases. Tothom ha de pagar un preu per la postura que manté. El PSM n'ha mantingut almanco dues i ara paga doble. El votant també es podria demanar si la negociació s'ha portat correctament. És a dir, si hi ha gasiveria per part de l'esquerra i d'UM, o si, més bé, Morro i Sampol han resultat maldestres en intentar jugar dues o tres cartes de manera simultània. És lícit que s'ho demani i que li donin una resposta. Per exemple, molta de gent es podria demanar qui seria l'autèntic responsable que Damià Pons no gestionàs l'àrea de cultura. Per exemple, molts de votants del PSM podrien demanar si no és massa fàcil donar la culpa als altres partits i no reconèixer la responsabilitat dels dirigents. Si la ceguera de l'aparell continua, els votants també hauran de veure com són Unió Mallorquina i el PSIB qui els salven? Seria trist.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris