algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Pactes

Els pactes postelectorals als ajuntaments i a les comunitats autònomes han provocat una sèrie de comentaris, en el sentit de la necessària reforma del sistema electoral per assegurar que la llista més votada acabi obtenint la batlia o, simplement, en el sentit de rebutjar intel·lectualment que les aliances partidistes facin fora la llista que més vots ha obtingut. El raonament és lògic, tot i ser també interessat, es tractaria d'assegurar que qui guanya les eleccions acabi governant la institució. N'hi ha que parlen del que ha opinat el poble, així es possible sentir frases com: el poble ha dictaminat que volia X, i els pactes no poden desvirtuar aquesta opinió. Fins i tot, n'hi ha que cerquen fórmules per impedir que els partits petits (sic) puguin obtenir representació. Tot plegat, em sembla que és una equivocació. I ho és perquè no és més que la pretensió, més o manco dissimulada, d'imposar un bipartidisme que res no té a veure amb els principis rectors que presideixen el sistema electoral. Primer de tot, el poble tria els seus representants, si un partit obté 100.000 vots, un altre 75.000 i un altre 50.000, el poble no ha dictaminat que hagi de governar el primer, el que ha dictaminat és que el primer tengui 10 regidors o diputats, el segon 8 i el tercer 5, si el segon i el tercer arriben a un pacte, ho faran els 12 càrrecs públics o els respectius partits, però ho faran legitimats pels seus 125.000 vots, quan pacten tots dos partits és com si ho fessin tots els seus votants; de fet, aquesta és la ficció sobre la qual funciona el sistema. I aquest és el pacte que democràticament s'ha d'imposar perquè és el que representa la majoria del poble. Ser la llista més votada significa tenir més regidors o diputats, en cap cas no significa que hagi de governar, posem el cas extrem d'un poble amb un partit nacionalista espanyol que obté 100.000 vots i dos partits nacionalistes balears que obtenen 95.000 i 90.000 vots respectivament; en aquesta situació què és el que vol el poble? Quina és l'opció ideològica, que no partidista, que ha guanyat molt? La diversitat de partits és una riquesa o un entrebanc que cal eliminar? En definitiva, els ciutadans amb les eleccions donen la seva representació a uns partits, i són aquests partits els únics legitimats per interpretar la representació rebuda, precisament d'aquesta interpretació i de les decisions que se'n derivin respondran a la següent convocatòria electoral; són els ciutadans, i no el partit que queda defora i els seus mitjans de comunicació, els que validaran o rebutjaran els pactes signats. A més a més, en segon lloc, la nota característica del sistema espanyol és la proporcionalitat, és a dir, un trasllat més o manco real de l'opinió ciutadana als parlaments o als ajuntaments. Ho diu la Constitució per a les Corts de Madrid, i és normal que aquesta nota s'hagi traslladat a la resta d'eleccions. Voler ficar esquemes de l'altre sistema, el majoritari, és pervertir la proporcionalitat. Els que llancen aquests comentaris són conscients de les seves implicacions, ells que són tan constitucionalistes la volen reformar per acabar amb els partits petits (sic)? No era intocable i dogma de fe? O apostaran per fórmules com la valenciana que provoca que un partit que obté 100.000 vots no tengui cap escó? Tan dolent és que dos partits s'hagin de seure a xerrar i hagin de pactar un govern comú? No deu ser un error estratègic haver trencat qualsevol font de possible pacte? Els diputats i els regidors són uns mandataris dels ciutadans triats per un sistema proporcional, és a dir, en la proporció de vots obtinguts i escons existents; entre les funcions del mandat és trobar la d'arribar a pactes. Imposar la llista més votada suposa llevar atribucions als representants del poble legítimament elegits, i pot provocar situacions d'una injustícia palesa, així com un trencament de la diversitat existent. Posar barreres que impideixin treure representació als partits petits (sic) suposa no acceptar la proporcionalitat, retallar les opinions dels ciutadans obligant a triar entre blanc i negre, impossibilitar altres tonalitats i altres criteris, suposa anar per un sistema manco democràtic en el sentit que reflecteix manco l'opinió política ciutadana. De fet, allò que acaba fent mostrar el llautó, és que aquest canvi no és conseqüència de la ingovernabilitat o de la inestabilitat institucional, és fruit d'haver perdut alguns ajuntaments o comunitats, és fruit d'un egoisme partidista. I això ja desqualifica aquest corrent crític.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris