cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

In memoriam d'una gran persona

En Paulí s'és mort. Per mi és estat una bufetada de les que fan mal. Era d'una bona anyada, la del 1944. El vaig conèixer ja tard, ell havia acabada sa carrera, jo estava per acabar-la. El me feren conèixer "que jo ara recordi" tres companys economistes: en Pere Morey, ara rondaier, en Pep Cortès i en Miquel Pujol, companys seus a l'escola de comerç.

Els havia convidat a Porto Petro a ca meva i em dugueren un convidat extra, ell. Em va fer gràcia veure com podia parlar tranquil·lament amb ell i com ens podíem comunicar i com ens podíem fer amics. On és la gràcia?, vos demanareu. Llavors jo era militant "tot l'amagat que podia" antifranquista i ell era del movimiento. Em va demostrar que per damunt de les ideologies hi havia les persones.

Si una cosa puc dir d'ell és que era una gran persona i no només físicament. Era una persona de bon cor i d'una gran vàlua tant personal com tècnica.

Crec que ha quedat clar, pels que visqueren aquells anys amb els ulls oberts i no clucs, que la ideologia d'en Paulí era la lliberal, però de bon de veres. Era comprensiu i amic dels seus amics. Sempre recordaré que quan vaig ésser empresonat per la Brigada Político-Social va fer mans i mànigues per ajudar-me des del seu lloc. No només això sinó que quan, per mor de la detenció "o amb l'excusa de" em varen fer deixar les classes d'estadística a l'Escola de Comerç a la qual actuava com a ajudant del també malaguanyat Dr. Lluís Savall, em va oferir ésser ajudant seu d'estadística al Departament de Psicologia a la Facultat de Filosofia i Lletres. Enfrontant-se així amb la jerarquia repressora i permetent-me ésser un dels primers professors que varen utilitzar la nostra llengua com a mitjà habitual de fer les classes. Això passava el 1973. Vaig cooperar a la Facultat i vaig aprendre d'ell fins que el varen fer Batle de Palma i va renunciar al seu lloc de professor encarregat de curs, assumint jo "oh gosadia provocada per la ignorància i la inexperiència" el seu lloc. Per cert, hi va deixar un bon record, entre professors i alumnes.

Com a Batle de Palma va fer una tasca extraordinària. Crec que dels que he conegut era el que ho va tenir més difícil. Quan es va fer càrrec de la Batlia el pagament de la despesa arrossegava un retard de tres anys.

Dit això, diré només dues coses que va aconseguir "a més de recordar la que va dir l'altre dia el Sr. Pere Serra sobre el Parc de la Mar que si el tenim és gràcies a ell i jo hi afegiré que vàrem conservar, també gràcies a ell, el Puig de Sant Pere. La primera de les dues que els deia, que avui sembla de ciència-ficció, va ésser aconseguir la coordinació de les obres a la via pública entre tots els que aixequen carrers i voreres, de manera que els uns no anaven destapant carrers i voreres darrere els altres que encara les estaven tapant. La segona va ésser la gran visió de futur de començar a separar les aigües brutes de les netes amb vista a aconseguir, més endavant, la depuració de les aigües residuals. No només pensava en el seu mandat sinó en el pervindre de la seva ciutat. Per acabar, no voldria deixar al tinter "bé, o en el tòner" la seva vessant d'autor de treballs. He de dir que quan li vaig proposar de col·laborar "per cert que amb un excel·lent capítol sobre població en el llibre editat per llavors la roja-separatista Banca Catalana" en el llibre: Mallorca, una introducció a la seva economia, editat en català, ho va fer encantat baldament el càrrec que ostentava i les pressions que tengué. També ho va fer amb la conseqüència d'aquest llibre que va ésser les Conjuntures econòmiques que encara es publiquen i són editades per Banca Catalana i Sa Nostra.

També hauria pogut parlar de la seva actitud davant la transició cap a la democràcia, de les pressions de Carlos de Meer perquè renunciàs a la Batlia, etc. Però crec que l'anècdota contada al Diari Balears sobre posar el seu cotxe oficial a la disposició de n'Albertí "ja que qui ho havia de fer no ho feia" és prou significativa de quina era la seva actitud i el seu tarannà.

Paulí, rep una abraçada i que descansis en pau. I tu, Paula, rep el meu sincer condol i fe'l extensiu al vostre fill. Sempre et recordaré com una persona molt assenyada i prudent de la qual sempre he d'agrair els seus consells i sentit comú.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris