cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

En Xesc se'n va

Hi ha un Xesc Forteza del qual no ens hauríem d'oblidar mai. De l'actor-autor-director-empresari-promotor dedicat en cos i ànima al seu públic més fidel, és ben segur que difícilment se n'oblidarà ningú. Aquest paper li agradava només a mitges, i és així que unes quantes vegades va temptejar la sortida del que, finalment, es mostraria un cercle viciós. Seria injust no recordar que va expressar el seu interès a aixecar el to del teatre popular del país, incorporant al seu repertori obres com La por , d'Antoni Mus, l'Orquestra de senyoretes o una adaptació d'una obra de Mihura. Aquests i altres intents no varen satisfer les requisitòries empresarials. Va viure penosament aquesta contradicció. Adesiara agraïa l'oportunitat de donar-se com actor sense haver d'atendre altres qüestions "no menors, però al marge de la interpretació. Voldria que per una vegada el lector no prengués per impudícia allò que té voluntat de ser simple testimoni personal, ja que, en aquesta línia suara esbossada, tenc interès a referenciar quatre actuacions de Xesc Forteza amb les quals vaig estar més o menys relacionat. Va ser un gran protagonista en la versió que servidor vaig fer de L'avar, de Molière, dirigida per Pere Noguera. Cada dia va estar molt bé, i algunes funcions va resquitllar la genialitat. Crec que la versió televisiva que en va fer TV3 no fa justícia a l'actuació d'en Xesc. On assolí una gran alçada va ser en el paper d'un pescador del Port de Sóller, amic de Simó Andreu, en el telefilm L'any sabàtic, sota la direcció de L.J. Comeron. I també voldria donar testimoni de com, en papers de desigual durada, va ser tot un descobriment per a realitzadors com Sergi Schaaf o Lluís Maria Güell, que el dirigiren respectivament a la versió televisiva de L'Hostal de la Bolla i a Quan tornis a Son Puigròs. Com és natural, no voldria que ningú es pensàs que pretenc reduir les actuacions meritòries de Xesc Forteza a aquests títols, sobretot als que servidor hi està vinculat d'una o altra manera. Els he referenciat només com a exemples i perquè són els que tenc més presents. Però sobretot el tendré present a ell, com a persona i com a home de teatre, que va saber suportar les contradiccions a les quals l'havien abocat els temps que ha viscut.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris