algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Dinar a preu fet

Després de les primeres eleccions democràtiques que permeteren a l'esquerra fer-se amb el govern de Cort, bona part dels regidors socialistes descobriren Joe's Bar i allí s'acostumaren al Dry Martini. El senyor Josep de los Ríos, que n'era el bàrman i l'encarregat a la vegada, ensumava la seva presència i els descobria de seguida. No és que en entrar ells, el local «oliese a rojo», en expressió desafortunada posada de moda pels feixistes a la postguerra, sinó que es donaven a conèixer pel seu desconeixement de les begudes considerades selectes. A partir d'aleshores, cada vegada que es produeix una renovació en profunditat dels càrrecs públics, tant sigui des de la dreta com des de l'esquerra, fa goig comprovar com la tradició perviu. Abans d'adquirir rellevància des del seu escó, els nouvinguts es donen a conèixer, sobretot, en els restaurants pròxims al seu lloc de feina o en els bars de moda. Els nouvinguts no reparen en les despeses. Se'ls veu feliços. Acostumats a no perdre de vista el saldo de la targeta de crèdit pròpia, el fet de disposar d'un pressupost obert per a dinars transforma el seu caràcter. Accedeixen a un cercle d'amistats nou i més ampli a través dels àpats. D'aquesta manera, els gurmets de pa sucat amb oli, s'acostumen amb facilitat als menús més sofisticats i acaben per no poder menjar un plat de sopes si no és acompanyat de xampany francès. N'he conegut una grapada. No dic noms per pietat, i perquè tanmateix qui més qui manco ha tingut oportunitat de conèixer de prop la irresistible ascensió (i el descens inevitable) de qualque diputat o regidor d'aquestes talladures. Una de les compensacions que té la dedicació professional a la política, rau en la possibilitat d'accedir als usos i costums més elementals dels rics. L'administració de l'opinió pública és poder. I el poder i la riquesa a vegades s'agermanen, cosa que fa humanament disculpables els abusos moderats de butxaca per part d'aquells que ens governen. Parl de les despeses descontrolades de pessetones, és clar. Encara que no tothom opina igual. Heus ací que el senyor Josep Portella, diputat d'Esquerra Unida per Menorca, demana que els consellers del futur govern menorquí únicament disposin de mil cinc-centes pessetes per a dinar. I que s'oblidin del costum de convidar, a no ser que el convidat vulgui compartir el pa a taleca. A parer del senyor Portella, qui comparteixi taula amb un polític ha de pagar l'escot. M'aprés a dir que l'esperit moralitzador del senyor Portella es fa mereixedor dels elogis més sincers, però no puc estar-me de pensar que en fa un gra massa, de tot plegat. El senyor Portella té cara de comissari polític, idèntica a la d'aquells que, l'any trenta-sis, Moscou enviava a Madrid, Barcelona i València, per fiscalitzar de prop la pobra gent republicana, aquella que es lliurava a la vida alegre per tal d'oblidar-se de la ruïna que els amenaçava. Vull dir que els tipus com el senyor Portella solen ésser honests, però acaben amargats perquè la moral estricta que professen els aïlla de la realitat. A partir d'ara seran ben pocs els polítics menorquins que l'admetin a la seva taula, perquè a ningú no li agrada que reparin si menja cuixot Campofrío o Jabugo autèntic. A més a més, els fills de la pàtria, quan la pàtria s'ajusta a les exigències d'un estat democràtic, no poden regir-se per normes estalinistes. El «contigo pan i cebolla» és cosa dels espartans. De manera que el senyor Portella s'haurà de fer un nou replantejament, des de paràmetres més indulgents, d'allò que entenem per honestedat. I convé que ho faci tot d'una, abans de la constitució del consell. La moral col·lectiva serà més sòlida quan la despullem de tot dogmatisme. Així que no cal començar la legislatura amb propostes vanes. Amb les mesures de control de les despeses públiques que proposa, el senyor Portella únicament aconseguirà que els seus col·legues passin d'ell.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris