nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Seixanta anys i escaig després

La publicació, finalment, de bona part del fons documental en mans de Salvador Espriu, d'Amàlia Tineo i dels hereus de la seva família, és d'esperar que doni feina que fer als interessats en l'aprofundiment en l'estudi del nostre major poeta d'aquest segle "sobretot, si d'alguna manera és factible de considerar la producció de l'Escola Mallorquina més com un fenomen del segle XIX que del segle XX. I som conscient que, en termes estrictament cronològics, això darrer és perfectament discutible. Però el que passa és que els segles com a unitats culturals no tenen perquè coincidir exactament amb els segles cronològics, amb els segles del calendari. Sobretot, en aquest cas concret, i des de la perspectiva actual. La història de la cultura té aquests fenòmens de manxa o d'acordió. En qualsevol cas, a les portes de l'any 2000, la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a mi em sembla molt més vigent, molt més actual, que la de Costa i Llobera o la de Joan Alcover, amb tots els respectes per la contribució d'aquests prohoms.

Em referesc, naturalment, al volum publicat suara per l'Ajuntament de Palma, Bartomeu Rosselló-Pòrcel: a la llum, a cura de Xavier Abraham i Pere Rosselló Bover, amb més de 220 pàgines en paper couché, amb tot luxe de reproduccions fotogràfiques i d'il·lustracions, conseqüència de la celebrada exposició biobibliogràfica organitzada al casal Solleric la primavera de l'any passat i de la no menys important donació, el mes de març d'enguany, per part d'Amàlia Tineo, dels documents conservats per ella o rebuts de Salvador Espriu, a l'Ajuntament de Palma i ara a disposició dels estudiosos a Can Bordils.

Posats a continuar amb valoracions ben personals (és a dir: ben sentides) "el lector ja decidirà fins a quin punt són compartibles", em limitaré a assenyalar quins papers concrets a mi m'han semblat més rellevants.

El grup més important, per mi, és sens dubte el de la correspondència amb Salvador Espriu, les catorze cartes recollides de Bartomeu Rosselló adreçades al seu amic i mentor, des de l'agost de 1934 fins al maig de 1936. Especialment importants són la del 21/3/35 "reproduïda fotogràficament a més de transcrita" i del 18/3/36, ja que demostren l'estreta participació d'Espriu en la revisió de l'elaboració dels textos i de les proves del primer intent de publicació de Fira Encesa, que després passà a denominar-se Arbre de Flames, per a finalment publicar-se pòstumament com Imitació del Foc. Convé indicar, tanmateix "i com segurament era previsible" que cap de les cartes conservades no ens donen cap llum sobre el distanciament produït entre els dos amics amb motiu de les contraposades opcions polítiques, distanciament que hem de suposar que va veure's incrementat pels terribles Fets de Maig de 1937 a Barcelona.

La relació amb Amàlia Tineo que ens confirmen els documents aplegats no constitueix cap novetat però sí la mitja dotzena de cartes de Julián Marías a Tomeu Rosselló, pertanyents totes al període de la guerra incivil, com també les quatre del mateix remitent adreçades a Amàlia Tineo, després de la mort de l'amic comú.

És possible que tengui raó el nostre poeta quan qualifica el Deuxième souvenir de La Magdalena, poema en francès fet durant el curs d'estiu de 1934 a Santander, com a «poema menor sense més interès que l'anècdota». Tanmateix, cal prendre bona nota del següent vers, magnífic: «Ma menace finie je rentre dans mes os».

No vull deixar d'esmentar tampoc l'article Impressions sefardites, publicat a la revista Mirador amb motiu del creuer universitari per la Mediterrènia de l'any 1933, en què conta l'anècdota del frare espanyol resident a Jerusalem que li va entimar a un jove hebreu procedent de la diàspora: «vosaltres no teniu pàtria». «Sí "replicà el jueu" perqué la pàtria és la llengua».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris