cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

Un home de la transició

Ara tot pareix d'allò més natural. Si a un jove d'ara li explicau que aquesta normalitat amb què es passa d'un govern a un altre va ser per a molts un somni que se'ns apareixia inassolible, per ventura no n'entendrà les raons, per ventura pensarà que, altre temps, en aquest país, tots érem uns pirats. I qui sap si tendria raó, però la història, que es pot llegir però no es pot canviar, presenta aquest panorama. D'aquest panorama ens agrada dir que el canviàrem entre tots, i és veritat, però el traspàs del general Franco Bahamonde va ser el motor del canvi. Donat aquest impuls d'origen estrictament biològic, es varen moure moltes coses per aprofitar l'avinentesa històrica. No ens hem d'arribar a creure, a força de repetir-nos-ho, que l'actitud dels demòcrates va ser l'origen del canvi. Almenys no ho va ser en un principi. En un principi fou la mort de Franco. Després, entrà en joc tot un entramat de circumstàncies, gestos, interessos i persones que saberen posar música a la lletra del destí. N'hi va haver molts i molts que desentonaren, però la barca arribà a trobar la bocana del port a la recerca d'aigües més obertes, d'horitzons més airejats. Aquesta operació tengué noms propis, herois o semi-herois de l'estratègia política; i víctimes mortals, víctimes de la inèrcia cruel del feixisme. Però també hi va haver un inventari immens de persones que, en aquell moment, ocupaven llocs clau i saberen comportar-se amb eficàcia i discreció. Foren els homes "o les dones" providencials de la transició, aquells sense els quals tota l'orfebreria política hauria fallat per la base. Un d'aquests homes va ser Paulí Buchens, aleshores batle de Palma, capital de les Balears. I la veritat és que, per una sèrie de circumstàncies que ara seria engorrós reconstruir "no tan sols «històriques», sinó també adscrites al capítol d'allò que en podríem dir «el factor humà»" la seva feina no va ser fàcil, vull dir que no va ser allò d'esperar a veure què passa. Va haver d'adoptar actituds amb l'energia suficient com per no obstruir el pas a la democràcia i amb la prudència necessària per no obrir ferides. Després s'incorporaria a la vida empresarial, i la política seria un capítol passat, per al qual mai no demanà reconeixements ni medalles. Discret fins al final.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris