algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Raons sentimentals i raons pragmàtiques

No sé si és fruit de la dualitat humana, o si és fruit de la seva imaginació. Sigui com sigui, en molts d'actes de la nostra vida a l'hora de prendre una decisió que vagi pam enllà dels assumptes més peremptoris i fisiològics es contrasten aquests dos tipus de raons: les sentimentals i les pragmàtiques.

Sota la garba de les sentimentals "el lector pot batejar-les amb una altre nom no tan cursi" s'hi agavellarien aquelles raons no necessàriament viscerals i irracionals sinó també aquelles d'impossible quantificació amb els paràmetres més comuns de mesura humana: diners, temps i algun altre que se'm pugui fer fonedís. Per contrast, el lector serà prou hàbil de deduir quines són les raons pragmàtiques. Quan un s'ha de comprar un habitatge «per abrigar-hi un niu d'humana felicitat», per dir-ho amb un manlleu poètic, aquestes dues raons hi són presents; la variable ubicació geogràfica pot obeir a raons del primer tipus, variades això sí: ser el lloc on vàrem perdre les dents de llet, tenir-hi aquells amics tan íntims, tenir vistes a la badia, a la serra o tenir assegurades no vistes del tipus: un estenedor mostruari de llenceria íntima i de color encès de classe subalterna, un abocador amb indulgències plenàries per gaudir l'estatus d'incontrolat... etc.; també pot obeir a raons del segon tipus on segurament la que més pesa és la capacitat d'adaptar-se al pressupost disponible. També, no els ho vull negar, aquestes raons poden condicionar la resta i transformar el que és un pseudoabocador amb un trosset de natura selvàtica.

A l'hora d'establir un pacte de legislatura, segurament també hi pesin aquests tipus de raons. Crec que UM té poques raons sentimentals per pactar amb el PP. A la dreta de na Munar hi suren esculls de greuges, a l'esquerra, és cert que hi ha el regust agre d'alguna maregassa, l'horitzó no es colombra tan perillós. Passant a un altre aspecte, les bases d'UM es troben sentimentalment més a prop de les bases del PSM i, per tant, pels efectes de la propietat transitiva, del bloc de progrés.

I les raons pragmàtiques? Madrid té la marrota... Això són figues d'un altre paner... Es parla d'un pacte a la Canària. Però jo no el veig factible. Si es pogués superar l'escull del famós article de l'Estatut, estaríem davant un pacte a dues bandes i un intermediari (el PP d'aquí). Què pot oferir n'Aznar? Doblerets, competències. Què pot rebre a canvi? Només la raó sentimental d'assegurar que «la niña de sus ojos», les Balears, refulgent mascaró de proa quan el PP les pintava magres arreu de l'estat no barati de color. Pot rebre alguna raó pragmàtica? No. Balears "i molt menys amb un pacte PP-UM" no pot oferir aquells tres o quatre diputats nacionalistes que Coalició Canària pot donar-li per acostar-lo a la majoria absoluta la propera legislatura. En canvi, un gest magnànim vers les Balears seria aprofitat per la resta d'autonomies, Pujol i el més mesell dels seus «presidentes autonómicos» inclosos, per parar-li la mà i implorar, grinyolar i pidolar quatre peces més.

Tranquils idò? No ho sé... Si un pseudoabocador pot esser vist i pintat com un trosset de natura indòmita i quatre pelleringos en un vestit de luxe, res no ens assegura que quatre peces plogudes de Madrid siguin pintades com un tresor...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris