cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

L'oferta

El senyor Jaume Matas, dolgut i desconcertat per l'entesa nacionalista establerta entre UM i PSM, declarava que tots "referint"se als polítics balears de qualsevol tendència ideològica" són nacionalistes. El senyor Matas volia dir que es dóna per fet que tots estimen igual aquest arxipèlag. Naturalment tenia el dret a dir-ho, perquè el fet de respectar valors morals tan sòlids dins l'organigrama social com són ara la mare, la terra, la llengua, és propi de persones ben entranyades. Això no obstant, quan aquests sentiments, en teoria comuns a tots, s'han de concretar en el programa de govern d'un partit estatal, ens adonam que, a tot estirar, la mare, la terra i la llengua, seran objecte de devoció per part de na Rita sa pentinadora. Heus ací que el senyor Jaume Matas, en asseure's a negociar un govern de centredreta, per als quatre anys vinents, amb la senyora Munar, ha deixat ben clar que els seus interessos envers les Illes Balears no són tan nobles com manifesta, sinó que són d'allò més interessat. Sigui com vulgui, quan la senyora li mostra els seus poders "que són els seus diputats i els que ha manllevat gratuïtament al senyor Sampol", i l'amenaça de llevar-li la cadira, el senyor Matas s'afanya a prometre-li més competències per a l'arxipèlag i un augment substancial del finançament autonòmic. És a dir, que mentre les relacions entre Madrid i Palma s'han concretat en els pactes entre els conservadors castellans i els conservadors de rebosillo, el govern central ens ha xuclat la sang de la manera més grollera, sense que el senyor Matas i la seva gent no hi tenguessin res a objectar. Si més no, aquesta és la primera lectura que es pot extreure de l'oferta generosa que ha fet el senyor Matas a la senyora Munar. La segona lectura rau en el tarannà de cacic dels conservadors. Aquesta gent, tant la que para la mà a Madrid com la que ens escura les butxaques des d'ací, entén que les Illes Balears són un patrimoni del partit i no de l'Estat. Des d'una òptica estrictament teòrica, el paquet de competències que permeten desenvolupar una autonomia, s'ha de dissenyar amb criteris d'Estat i de Comunitat Autònoma, mai en funcions de la conveniència conjuntural del partit que governa a Espanya. De manera que és del tot impresentable que el senyor Aznar ofereixi a la senyora Munar, a través del senyor Matas, aquelles competències que no són "ni mai no han estat" patrimoni dels conservadors. L'actitud del senyor Matas és, per tant, roïna, cosa que no vol dir que no respongui a una forma d'actuació corrent entre aquells que estableixen pactes de govern. Fins i tot, si el pacte PP"UM es dugués a terme, cal preveure que la seva actitud poc elegant i possiblement poc ètica, seria oblidada per la ciutadania, en adonar-se que les Illes Balears recuperen uns diners que es donaven per perduts i que es beneficien d'unes millores impensables. En canvi, si el pacte no es duu a terme i el senyor Aznar decideix que el govern, sorgit del Pacte de Progrés, la balli magre, és probable que les promeses que ara fa el senyor Matas a la senyora Munar, serveixin per a recordar-li, a ell, des dels quatre cantons, allò que he apuntat al començament d'aquest article. És a dir, que per als conservadors, Mallorca i el conjunt de les Illes Balears són objecte de mercaderia i que ells no deixen d'ésser uns de tants mercaders.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris