cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Mallorca i els alemanys

Encara que no estic gens cansat (ara menys que mai!) d'aquesta «meva covarda, vella, tan salvatge terra», com deia Salvador Espriu, m'agrada de tant en tant «allunyar-me'n nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç». I la setmana passada vaig tenir ocasió de fer-ho novament, convidat per la televisió del Sarre a participar en un col·loqui sobre un tema que no perd actualitat a Alemanya: Mallorca i els alemanys. (Per cert, vaig sortit de Son Sant Joan dimecres a les 8 del matí i vaig tornar divendres a les sis del capvespre. Puntualíssim). Vaig poder així eludir no sols la coactiva jornada sense cotxes del senyor Bauzà, sinó també la «desenfocada» nit de Sant Joan del senyor Rodríguez, i tenir una altra sensació de llibertat, diferent de la que invocava el poeta, però igualment gratificant. Tanmateix s'ha de dir que les coses han canviat, i ja som igual de lliures i de feliços, o almanco d'infeliços. Això sí: a net encara ens guanyen. No vaig veure ni un paper per terra, ni un sol ca que anàs a lloure, i la senyora que en menava un que va fer les feines va recollir diligentment l'endemesa amb un plàstic i el va tirar a la paperera més propera. En aquest sentit, aquella gent també és més culta. En canvi, el col·loqui a la televisió va demostrar que segueix presonera dels tòpics quan parla de Mallorca. Idealitzen la nostra illa, empesos per una admiració no exempta de certa enveja, que moltes vegades es converteix en amor d'adolescent. Però després d'una hora i mitja de debat vaig constatar un cop més que els costa ficar-se dins una altra pell, la nostra en aquest cas, i fer el procés d'identificació que és precisament un dels màxims signes de cultura. Això no té massa importància en el cas dels turistes, els que vénen a passar aquí els millors dies de l'any, com diuen els alemanys per referir-se a les vacances, i se'n tornen dues setmanes més tard a la grisor de l'hivern centreeuropeu sadolls de sol i d'altres coses fins l'any que ve. En canvi, ens hauria d'ocupar, abans que ens hagi de preocupar, en el cas dels residents. Cada vegada seran més, i si bé no crec que arribin a les xifres que es manegen sovint amb certa lleugeresa, és evident que ens convé no repetir amb ells l'error, forçat per unes circumstàncies ara venturosament superades, comès en el passat en el cas dels immigrants de parla castellana. Si volen viure entre nosaltres, els hem d'oferir vies per a integrar-se. No com un deure de cortesia, sinó com un acte d'autodefensa. Acceptant les aportacions que sens dubte faran a la nostra visió del món, però deixant clar que el resultat ha d'esser un enriquiment de la nostra cultura, no la seva substitució per cap altra. Per això, quan la moderadora va demanar al final del col·loqui què era allò que de cap manera no s'havia de perdre qui véngui a Mallorca, jo vaig contestar: «La consciència que allò també és Europa». Sols que m'entenguessin.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris