nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

UM s'ha de decidir

Si d'aquella visita de líders del PP, setmanes abans de les eleccions, a una casa particular de Ciutadella no n'hagués sortit la marxa enrere d'una candidata independent al Consell menorquí, ara els possibles pactes estarien més oberts. UM no tendria només tres diputats per Mallorca, sinó també un adherit menorquí. Amb representació per dues illes, UM tendria més força negociadora. Podria lluitar de veres per la presidència del Govern balear o, en el seu defecte, optar a la segura presidència del Consell mallorquí i, també, a la del menorquí. Per posar-se a tremolar el PP, el PSIB i tots els altres pel que passaria el 2003. Però no va ser així i tota l'operació dissenyada pels pactes postelectorals s'esbucà. Davant aquesta contratemps UM redefiní les operacions tàctiques per guanyar força i temps a l'hora de la negociació, i d'alguna de les ments brillants de les quals disposa Munar com assessors, en sortí allò del bloc nacionalista. Una jugada mestre que posà nerviosos els d'esquerra no tant per l'acostament al PSM, que havia estat anunciat a qui calia prèviament, sinó pel que tenia d'intenció clara d'allargar la cosa. UM aconseguí plenament l'objectiu i ha passat una llarga setmana més. L'esquerra, com volia UM, ja està prou ablanida per acceptar les condicions previstes. Ja s'ha escenificat tot l'escenificable i s'ha donat prou temps per pair els resultats i que tothom prengui consciència de qui reparteix les cartes. Els «sectors» (per dir-ho finament i sense identificar a qui tothom fàcilment identifica) de l'esquerra sobre els quals UM volia tenir garanties plenes ja les han donades, i amb interès. Pressionar més en aquest sentit podria aixecar, aixecarà si es fa, sentiments d'humiliació que no presagiarien res de bo per al futur Govern. És el moment de decidir-se, sobretot perquè si Jaume Matas convoca, com s'ha dit, la constitució del Parlament per la setmana que ve, continuar esperant introduiria massa nervis, massa dubtes. Com a mostra, els rumors que ara mateix ja es fan córrer sobre el perquè UM no fa públic el pacte amb l'esquerra. El diputat menorquí no ha estat possible i per molt que les legítimes aspiracions de forçar la negociació en les millors condicions possibles hagin aconsellat endarrerir-ho tot, ara ja s'ha arribat al moment just. En aquests moments UM té l'esquerra on la volia tenir: negociant entre ells les conselleries i amb la voluntat clarament expressada de donar a UM tot el poder previst a l'Estatut pel Consell de Mallorca. Per tant, s'ha d'entrar a la segona fase: la concreció. Ja no hi ha cap raó per allargar-ho més. Avui, després de la reunió amb el PP, o dins aquesta setmana però no més tard, serà el moment adequat per escenificar el darrer acte: fer pública la impossibilitat del pacte amb els conservadors. Tot el que no sigui això serà difícilment comprensible i donarà ales a tots tipus de rumors, com els que UM sap que s'estan espargint i que van en consonància amb les pàgines més negres de la història política balear. Ara és el moment. Si no és que UM pensi que és factible esperar a veure què diu el Tribunal Superior de Justícia de Balears, confirmant o rectificant la majoria absoluta del PP a Palma. Si el PP perdés Palma, UM tendria més força per negociar. Sí, però seria molt arriscat esperar tant. Hi ha un punt en què la fruita madura passa a degradar-se ràpidament i ara tot ja és ben madur. Amb el Parlament constituït (la setmana que ve o l'altra) i començant a descomptar els seixanta dies per a la investidura, intentar obrir més fronts de negocicació seria arriscadíssim. No fa cara que aquells que han sabut analitzar amb tanta finesa fins ara, quan ho han aconseguit gairebé tot es puguin equivocar tant per tan poc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris