nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

El miratge de la nova esquerra europea

L'Esquizofrènia és el mot més adient per tal de definir l'actual situació política d'Europa. Així, les passades eleccions al Parlament D'Estrasburg han significat "globalment a nivell continental" una forta abstenció, (la qual cosa constataria que això d'Europa només s'ho creuen la minoria refinada d'apòstols i profetes del capitalisme manchesterià, que a més coneixen molt més bé que els «progres decadents», les obres de Karl Marx "principalment Das Kapital" i apliquen a la perfecció la màxima que l'economia és l'únic motor de la història), i alhora una victòria de les forces dretanes, nacionalistes/estatalistes agressives i fins i tot una mica neofeixistes.

Això posa clarament en dubte la suposada influència de la «nova esquerra» en el panorama polític i social de la vella Europa. Però és que a més a més, un fet molt curiós, que no se n'ha parlat gaire aquí a casa nostra, és que, enmig d'aquesta campanya europea, (en la qual s'ha parlat molt poc dels problemes reals del continent) els dos màxims representants del «nou centre/tercera via» Srs. Blair i Schröder, varen presentar un document conjunt clarament dretà, en el qual advocaven per la desregulació de l'economia i la flexibilitat de l'ocupació, (la lletra petita, la filosofia d'aquest document pretenia i pretén clarament la substitució del model d'economia social de mercat pel model americà en què és el mercat l'únic que dicta les normes i en el qual la dignitat de l'ésser humà no té cap importància).

Doncs bé, resulta que tant al Regne Unit com a Alemanya és on els partits de dretes, conservadors i raccionaris han avançat més i per contra a l'estat Francès, on governa una esquerra, diuen els analistes de mercat, «demodé», on la política controla o intenta controlar l'economia, la dreta no ha avançat.

Tot això ens demostra clarament que la nova esquerra europea "la que tant li agrada als Srs. Pujol i Aznar", no és nova ni és esquerra, ni és una ideologia i tampoc no te massa fe en Europa, puix que no és més que un miratge que, malauradament, pot contribuir a fer de l'Europa del segle XXI en un espai de desencis, injustícies, poca qualitat de vida i completament satel·litzada als dictats de l'imperi americà, on la política, (en el sentit filosòfic del terme) i els fets culturals/diferencials quedaran totalment bandejats, i on s'haurà comès un gran frau en contra dels fundadors i promotors d'aquesta "malaguanyada" unitat europea.

Josep M. Loste

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris