algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Sopar nacionalista

Una setmana després de les eleccions un grup d'amics, pesemeros sense carnet quasi estereotípics, anaren a sopar a un restaurant davant la mar. La conversa, en un moment en què la ingestió d'alcohol ja havia duit els comensals a la deshinibició, derivà cap al comentari retrospectiu del 13-J. Les confessions, encara una mica tímides, les començà una parella: «Vàrem votar Rosa Díez a les eleccions europees». Tothom els va mirar, però no hi hagué sermó imprecatori. Dues copes després, un futur exfadrinot, reconeixia que per fotre n'Aznar no podia votar els aliats de CiU, així que, com la parella, ell també havia votat Rosa Díez. Podia ser que hi hagués una epidèmia de desertors? Res comparat amb el que havia de venir, perquè fins aquell moment en el terreny autonòmic tothom havia romàs fidel a les sigles de l'adolescència. Però, ja devien anar pels primer whiskies, quan, després d'haver sortit a rotlo el debat entre els candidats socialista i conservador, una de les dones acotà el cap per evitar la mirada del marit: «Havia votat en Francesc Antich». L'home no pogué ocultar una contrarietat sorpresa. I, sense necessitat de cap copa intermèdia, els amics s'assabentaren que la vida conjugal d'aquests pesemeros s'havia deteriorat considerablement la darrera setmana de la campanya electoral. Dia 13, l'esposa s'oblidà les paperetes a ca seva i, es clar, el marit fidel no pogué saber què feia a la cabina. La següent ronda serví perquè, un que hi havia anat sense parella, manifestàs que, el dia fatídic, havia mantingut les conviccions, però sense il·lusió, com un creient, com en una cas d'eucaristia rutinària. Va ser l'únic que s'atreví a dir que, per moltes enquestes publicades, ell que conversa sovint amb gent de l'ambient, s'ho veia a venir, que el PSM no milloraria els resultats electorals.

En aquella taulada, els nacionalistes d'esquerra havien perdut tres vots europeus, un autonòmic, i n'havien conservat set de fidels en tots els sentit, però desencantats.

A l'enèsim whisky, tots els barons presents es confessaven armengolistes en el terreny lúbric i munaristes en el pla politicosentimental. Les senyores no dubtaven, detestaven el PSOE, però a qualsevol nivell descriptiu adoraven en Francesc Antich. Així que tots se n'anaren a dormir la gatera demanant-se quina cosa fallava en el partit de la seva jovenesa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris