nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

El difícil moment del PSM

Els resultats electorals han deixat el PSM en una situació molt difícil, i els seus dirigents en una mena d'estat de xoc. En només set dies han passat de donar la imatge de ser part l'esquerra que vol governar conjuntament, a acatar amb un sorprenent silenci que M.A. Munar els digui, a la seva seu, que «l'esquerra i la dreta són coses del passat». Tot un símbol de com estan les coses en el si del PSM, i del complicat que ho tenen per sortir bé d'aquesta situació. El PSM té diverses opcions clarament definides, però els dirigents haurien de ser conscients que no només estan parlant de formar un govern, sinó també de l'orientació futura (ideològica, tàctica i estratègica) necessàriament coincident amb la decisió que prenguin ara. Si opten, com pareix, per estrènyer relacions amb UM, han de dir als seus militants i votants que això només els condueix en una direcció: anar a les eleccions generals amb els de Munar i, també, parlar de què passarà d'aquí a quatre anys. Tornaran a anar cada un pel seu costat o aniran junts a les autonòmiques del 2003? Si ara pactassin un «no pacte» (sortir del pas, no parlar del futur i fer un document programàtic que fos bàsicament el mateix que ja haurien parlat amb el PSIM), i UM segueix amb el seu camí sense entrar en el Govern i sense voler parlar de què passarà després de les eleccions generals, les possibilitats que el PSM quedi durant els pròxims quatre anys amb el cul a l'aire són enormes. Si fessin això, els dirigents del PSM demostrarien una vegada més la seva permanent contradicció i posarien el partit en situació de màxim risc a mig termini. Si han de pactar amb UM que ho facin, però seriosament. El pacte vol dir tenir assegurat un espai polític definit, el nacionalisme, però també assumir que el futur passa per convertir-se en un bloc nacionalista frontissa que ara pactarà amb el PSIB, però que d'aquí a pocs anys qualque vegada haurà de pactar amb el PP. El PSM podria, també, optar per la fàcil política del «ja ho veurem». És a dir, seguir defugint prendre una decisió estratègica i acceptar entrar en el Govern a canvi de la vicepresidència i dues o tres conselleries amb l'únic objectiu, val a dir que legítim i humanament comprensible, d'assaborir el caramel del poder després de 22 anys de perdre elecions. Això duria irremeiablement a la situació de «ja està fet» d'aquí a quatre anys, quan bona part del seu electorat els abandonaria, uns votant el PSIB i uns altres UM. Finalment, el PSM té una altra opció. La que requereix de més valentia i que no està exempta d'enormes riscs, però és l'única que assegura un futur amb les sigles vigents com a partit diferenciat de tots els altres. Optar per fer valer la força dels cinc diputats i donar la investidura a Francesc Antich però sense entrar en el Govern; seria el que podríem anomenar com l'opció de no voler seguir fent feina per uns altres, sigui UM en el Consell o el PSIB en el Govern. De tots els camins, només el pacte seriós amb UM o el quedar fora del Govern els permet pensar a tenir futur. Les altres dues (pacte-no-pacte amb UM o entrar en el Govern per donar premis personals tan comprensibles humanament com inútils políticament) duen al desastre. Així estan les coses i és el que haurien de valorar els dirigents a l'hora de pactar. Certament, ni una de les opcions és la que ells haurien desitjat. Però ha arribat l'hora de prendre una decisió assumint la realitat, encara que no agradi.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris