cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Una de papallones

Ja hi tornam a ser, envescats a la setmanal tasca d'escapçar-te cinc dominicals minuts de la teva existència. rejovenits d'esperit. Sense que l'ombra de manyuclades sentències "Dicebamus externa die..." ens cavalqui a pèl la gropa de la llengua. Sense recances. Alliberat de l'orgullosa tasca d'haver servit els meus ideals, no sé si és lícit i immodest que escrigui al meu país, sota els grillons durats d'unes sigles que marcaven "i a vegades estigmatitzaven, a ullons d'altri" l'indòmit vol de les meves paraules. Voluntàriament exiliat dels traücs públics; anacoreta, doncs, que contempla el món des del promontori mai indefugible del meu llec compromís cívic, reprenguem amic lector, amiga lectora, el nostre joc de complicitats.

M'agradaria parlar-vos, crec que en altres ocasions ja ho he fet, del sinuós vol de les papallones. En el jardí primaveral de les nostres infanteses, tots hem contemplat algunes vegades el fràgil i majestàtic vol d'aquestes mestresses de la transformació. Tots, embruixats per aquest aleteig de colors, hem estat captivats de contemplar-les, les papallones: unes setinades d'un groc vaticanament amortallat, d'altres, nosaltres les anomenàvem reis, d'ales immenses on el daurat contrastava amb el negre intens. Altres de tonalitats vermelloses, més petitones i vivaratxes.

Estic ben segur que si traslladàssim, ni que fos amb la punta de la imaginació, aquestes bestioles a un petit edèn amb gessamins, clavells de moro, roses místiques i clavellines i també amb una significativa representació de les altres bestioles creades per Déu Nostre Senyor, estic convençut que un tel d'enveja guanyaria posicions dins els instints dels vertebrats. A aquests, ossuts, forçuts, majoritàriament carnívors depredadors o carronyaires, cancerbers infal·libles de l'estatus quo, se'ls faria difícil pair el vol senyoriu i quadribarrat de les papallones. El seu domini absolut. Reines per un dia, diferents però agermanades per l'essència que comparteixen, assaboreixen tota l'atenció i totes les complicitats dels qui contemplam o ens imaginam l'estampa, dels qui sospiram per un endemà diferent, nacionalment més just i harmònic. Mentrestant, la resta, carnívors, carronyaires, i algun herbívor de mira'm i no em tocs es consumeixen de desfici. Se senten ignorats, potser una mica vençuts. I entre les dents se sent la bonior d'una ràbia centralista no formulada, però atàvicament sabuda. I es consolen tot pensant que el regnat de les papallones és efímer, la seva bellesa fràgil i insignificant "tots hem intentat agafar-ne una i hem vist que, presoneres dels nostres dits, tota aquella bellesa es redueix a un polsim llefiscós"; es consolen tot pensant la procedència immunda de tanta bellesa, un vil cuc, germà caganiu de la criatura més maleïda de la creació, i també en el final ràpid que els espera. I això els conhorta i deixen que escampin les ales tot formant un calidoscopi joc de miratges cromàtics. Són els carronyaires ressentits de sempre. I obliden, però, que són de llavor fecunda i ajudats per tota la corrua de germans menors, els papallons, poden alterar el sempitern ordre de les coses. Que així sigui. (No sé si ha estat fullejant la premsa però aquests dies m'he condormit tot levitant al ritme acompassat de l'aleteig de les papallones).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris