cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Conservadorisme

Hi ha un tret definitori de les societats amb un alt grau de benestar que és el conservadorisme. El manteniment del sistema és valorat positivament. Qualsevol possible trasbals és vist amb mals ulls. No deixa de ser curiós que persones que al món dels negocis han demostrat un esperit obert, innovador, trencador i dinàmic, al món de la política professin un esperit tancat i conservador. No s'entén massa bé, aquesta por empresarial a una opció de govern de centre-esquerra. És evident, que un dels elements més valorats i més necessaris perquè un país creixi econòmicament és l'estabilitat. Sense estabilitat jurídica, política i social resulta difícil crear riquesa. Tanmateix, no és el mateix un canvi de règim que una simple substitució de govern. El canvi de règim suposa noves regles de joc. La substitució de govern, segons el PP és una necessitat d'higiene democràtica, no suposa noves regles, el camp de joc es manté inalterable. Pensava que era bo que un govern no estigués sempre en mans d'un mateix partit perquè això pot crear nepotisme, clientelisme, caciquisme i autoritarisme. Pensava que l'alternança en el poder era imprescindible per donar vertadera solidesa a les institucions. Potser la sortida del govern, del partit que ens ha governat des de 1983, és el final de la transició política a les Illes Balears. Una transició peculiar, certament. Potser ha arribat el moment d'acabar amb l'enorme distància que al subconscient de molts balears encara hi ha entre dreta i esquerra. Els rojos si pugen al govern no ens fotran les finques, per dir-ho amb paraules entenedores. Els extrems no són a tanta distància com en temps de la República. Les classes mitges s'han convertit en les autèntiques protagonistes del nostre esdevenir com a poble. El poder polític no ha de servir per fer prevaldre l'interès general sobre el particular. La nostra transició no només ha de finalitzar amb un canvi de govern i amb l'adopció de noves polítiques sectorials. Ha d'acabar amb una nova cultura política fonamentada en la tolerància i en la diversitat. En l'assumpció per part dels principals agents polítics d'uns mínims comuns denominadors compartits on la confrontació partidista trobi el seu límit infranquejable. Una nova cultura política que rebutja el tot s'hi val per un grapat de sufragis. No se pot jugar amb la cohesió social o amb trets definidors de la nostra identitat per treure uns quants vots més; són coses massa importants i massa serioses. El dirigisme polític és impropi d'una societat democràticament sòlida. La compra institucional d'electors s'ha d'anar eradicant. els ciutadans han de ser prou crítics per elegir entre les diverses opcions segons criteris ideològics i programàtics. No és fer volar coloms, és cercar la correspondència entre un nivell econòmic elevadíssim i un nivell cultural i, per tant, polític encara molt magre. Tampoc no cal exagerar, ni fer-se excessives il·lusions, els canvis són lents i requereixen temps i paciència; tot i això, entrar dins una nova dinàmica pot significar una passa de gegant en la direcció assenyalada. El conservadorisme és positiu en els mínims comuns perquè dóna estabilitat i seguretat, però és dolent en la fixació de reptes. Si un govern no ha estat prou valent en la seva acció, si els objectius aconseguits són més aviat pobres, si no ha solucionat les grans qüestions que té plantejades aquella societat, el més normal és que hi hagi un canvi de color polític. El conservadorisme definit com el rebuig de qualsevol canvi és un pensament impropi d'un país ambiciós i d'una gent emprenedora, el conservadorisme definit com a valoració positiva de la situació actual combinat amb el desig de millora de la justícia social i de la prosperitat econòmica és un pensament vigent i amb perspectives. N'hi ha que d'això darrer en diran progressisme, qüestió de noms?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris