nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Estimar Cúper

Aquestes setmanes darreres la gent mallorquina no s'ha estat de dir que estima Cúper. I a Cúper, que és una mena de rellotge suís embolcallat amb pell i coses d'home, l'hem pogut veure amb els ulls brillants, a punt de fluir-li les llàgrimes. El Taló d'Aquil·les dels humans no és al taló, sinó al cor. A mi mai no m'han estimat més de dues o tres persones a la vegada, de manera que sols puc parlar per suposicions, però pens que el fet de saber-se estimat per tanta i tanta gent ha de provocar un envaniment, tan notable, que ha d'obstaculitzar la capacitat de raciocini. Cúper ha tingut prou fortalesa com per evitar que les llàgrimes ofegassin el seu sentit comú. I diu adéu als seguidors mallorquinistes, per bé que li hagin demanat a crits que es quedàs. Afortunadament no els ha escoltat. L'amor de les masses cap a una persona determinada és essencialment egoista i, en conseqüència, sol esvair-se en un tres i no res, quan no acaba en catàstrofe social. Arriba un dia que els dictadors, que són els éssers més estimats per una part àmplia de la població que subjuguen, han de tocar el dos o els fan la pell. I els sants es fan creditors de l'amor etern després de sotmetre's al feixuc tràngol del sacrifici. Tot i que, en la consideració dels pobles, el futbol ocupa un espai emocional entre la milícia i l'església, els aficionats encara no han considerat necessari que els seus amors i desamors acabin en tragèdia. Això no obstant, l'amor de la gent vers el futbolista parteix de plantejaments idolàtrics semblants al que li provoquen clergues i soldats. Cúper, per tant, ha fet santament de desoir els cants de sirena, si no té cap interès que les masses juguin amb ell. La seva el·lipsi, en el Mallorca, havia de començar la corba de la decadència. Ja havia aconseguit tots els èxits possibles. La temporada passada va guanyar-se la confiança i el respecte dels mallorquinistes, i ha acabat aquesta en els altars, tan pagans com vulgueu, de can Toni Tatxa o de les diverses penyes mallorquinistes. Així que la temporada pròxima l'haurien pelat de viu en viu. Els èxits de Cúper "a un nivell esportiu més modest" recorden els de Juan Carlos Lorenzo, un altre argentí. Lorenzo va pujar el Mallorca de la tercera a la primera divisió en dues temporades (1959"1961). A la següent l'equip va fer aigua, cosa que obligà el senyor Jaume Rosselló, que presidia l'Entitat, a mostrar-li el portal. I en córrer la notícia que Lorenzo recollia les seves coses del vestuari, aquells que adquiriren una llibreria sols per a guardar als seus prestatges l'opuscle, escrit per Pau Llull, Lorenzo es así, feien sonar picarols als voltants del Lluís Sitjar per acomiadar-lo amb befa. Cúper ens ha volgut evitar, a la gent que no l'estimam, que un dia haguéssim d'experimentar quelcom semblant a la compassió en adonar-nos que els seus l'atonyinaven. De manera que, a més a més d'ésser un tècnic excel·lent, li funciona el seu esplèndid cap de senador romà. En realitat, en la seva sortida del Mallorca i de Mallorca, Cúper ens acaba de demanar que no l'estimem. Heus ací un gest sublim, meravellós. No tenc inconvenient a afirmar que aquest home és un savi. Tan savi que amb el gest rutinari de rodar la clau i partir, ha eternitzat els sentiments dels vint-i-cinc mil folls que s'esgargamellen cridant que no se'n vagi. Mai no tindran l'oportunitat de fer-li mal. Vulgues no vulgues, a partir d'ara, es veuen condemnats a estimar-lo tota la vida.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris