nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

L'improbable centredreta

Aquests dies ens hem convertit en apassionats lectors de l'Estatut d'Autonomia. D'un article, almanco. El famós 24-6 que impedeix que sense el vot favorable de la majoria dels diputats de dues illes, comptats per separat, un govern pugui aprovar els pressupostos, o canviar l'Estatut, o fer lleis que afectin els consells insulars. No és poca cosa. És ni més ni manco que deixar la situació exactament així: o govern de centreesquerra, o caos. Clar que el caos no és descartable. Qui s'atreveix a dir que no podria ser una opció que s'estigui estudiant? La cosa podria anar més o manco en aquesta línia. Primer apareixeria un informe, elaborat per algun tècnic especialista en aquestes qüestions, de reconeguda solvència independència política que analitzaria que si, posem per cas, un govern de dreta en minoria o de coalició de centredreta, aprovàs un pressupost sense fer cas al famós article de l'Estatut, idò que, efectivament, hi hauria un conflicte d'interpretació que si l'oposició volgués saber qui té raó, aleshores només tendria el camí d'anar al Tribunal Constitucional perquè ho resolgués... D'aquí a Déu sap quants d'anys. I mentrestant, que nos quiten los bailao. Amb la pretensió d'haver superat aquest escull, s'oferiria a UM escenificar un pacte amb el Govern central per millorar el finançament de Balears. Paral·lelament, els dissenyadors de l'operació basarien les seves esperances en què UM «entengués» el «desastre» que seria per a Balears un govern de centreesquerra que provocaria alguns milers de treballadors de carrer de manera immediata, una fuita massiva d'inversions d'hoteleria i construcció cap a fora (ancha es Castilla per anar a construir-hi)... entre d'altres apocalíptics auguris. Quan se senten operacions com aquesta, tothom recorda velles històries que aquest terra ha patit. Com quan el 1983 el president d'UM, Jeroni Albertí, va ser pressionat («No era lliure perquè estava condicionat per motius econòmics», va explicar 12 anys després, i tothom ja pot entendre com va anar la cosa) perquè el partit donàs suport al PP, com així va fer, per investir president Gabriel Cañellas. O com quan, en ocasions especialment delicades, han aparegut els trànsfugues (i per cert que ja són molts els que resen perquè l'esquerra hagi fet bé les llistes de Menorca i les Pitiüses). Tot això, però, són velles històries i la situació política, en general i d'UM en particular, ha canviat molt. Tant, com que la decisió, sigui quina sigui (i el més probable és que sigui el govern de centreesquerra) és segur que no es basarà en cap operació com les descrites. El fet que es facin córrer aquestes teories només indica la desesperació de qui les llança, que encara no ha entès el que escrivia el distigit militant d'UM (diuen) assessor de Maria Antònia Munar, Josep Melià: que el 24-6 «està claríssim a l'Estatut» i que «el missatge de l'electoral ha estat clar. Tant de bo els elegits ho sàpiguen entendre». Per aquí té, el PP, la seva oportunitat. Precisament pel que es tem el Mestre: que a l'esquerra n'hi hagi que no ho volguin entendre o s'estimin més aixecar les banderes de la resistència. Per aquí es podria fer mal bé el centreesquerra, i no per patètics intents de reeditar la negra història política de Balears.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris