cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°

«13-J»: lectures en positiu

Passats uns dies de ressaca després de la jornada electoral, s'imposa una primera valoració crítica, tant dels resultats en si mateixos com de les possibles lectures que tots haurem de saber fer del missatge que el poble expressà el passat dia 13 de juny, al marge que ens agradin més o menys les conclusions a què, per força, haurem d'arribar.

El primer que ha de quedar prou clar és que el Partit Popular ha guanyat les eleccions autonòmiques. Recordar aquesta dada "que seria una obvietat en qualsevol altra circumstància i en un país on els fets imposen la seva lògica" s'ha convertit fins a tal punt en necessari que sembla que ho haurem de repetir un dia sí i l'altre també, davant la increïble capacitat de fabulació "per no dir una altra paraula més forta" de certes forces polítiques i els seus «mariachis» mediàtics, que encara posen en dubte la indiscutible victòria del nostre partit als darrers comicis. O és que obtenir un 44% del total dels sufragis emesos i doblar el nombre d'escons de la segona força política no es pot considerar, legítimament, una victòria? És molt curiós que aquests mateixos analistes que parlen de «desfeta» electoral del Partit Popular "que ha quedat a dos escons de la majoria absoluta" en canvi consideren un èxit absolut que el PSOE tengui un «sostre electoral», a nivell nacional, al voltant d'un 35%. On és la lògica de la seva equació? Si ja no estiguéssim avesats a la precària coherència intel·lectual dels arguments d'aquests «salvapàtries», encara tendríem motiu d'angoixa davant la penosa demagògia postelectoral dels qui no tenen altres feines que adequar la realitat "a martellades si és necessari" als seus propis desitjos.

La societat balear ha emès un veredicte electoral prou clar i llampant: pensa que el Partit Popular és l'opció política que majoritàriament "i d'un bon tros" sintonitza amb les seves aspiracions, però al mateix temps ens envia el missatge clar que no és convenient gaudir d'una posició hegemònica i, per tant, ens priva de la majoria absoluta. Si el diagnòstic és clar, ens correspon a nosaltres esbrinar les causes que han empès la societat balear a parlar així: som nosaltres els primers que hem de reflexionar sobre el perquè d'aquesta «claùsula de cautela» que l'electorat illenc ha considerat adient expressar de manera tan nítida i sense llocs per a ambigüitats possibles. Si és degut al fet que la nostra capacitat per inspirar confiança ha minvat, aleshores som nosaltres qui hem de reflexionar i serà igualment tasca nostra analitzar què hem fet malament durant aquests darrers anys, en lloc de lamentar-nos inútilment, enfangats en un perillós i absurd victimisme.

Els dos grans entrebancs amb què ens podem trobar a hores d'ara, les dones i els homes del Partit Popular de Balears, són, per una banda, la negació d'una realitat per força incòmoda i, per l'altra, la temptació revisionista d'un sistema que ha duit a les mans d'un partit minoritari el signe polític del futur govern. Ni una cosa ni l'altra ens poden dur més que dificultats afegides i, en qualsevol cas, cap de les dues seria digna d'un partit clarament compromès amb un sistema en què creim inequívocament, sense matisos ni interpretacions a benefici d'inventari. Perquè, en darrera instància, i a diferència del que un conegut cappare socialista digué ara fa vint anys, amb motiu de la darrera victòria d'Adolfo Suárez, nosaltres no creim de cap manera que el poble s'equivoca quan parla a les urnes. Mai.

És hora, doncs, de revisar el nostre «xip», és el moment d'adaptar-lo d'una posició hegemònica a una cultura de pactes. Pactar no és, però, abdicar de les nostres senyes d'identitat com a partit, ni hipotecar una acció de govern amb concessions inconfessables, ni convertir-nos en captaires a la recerca, com sigui, d'un poder que mai no ha estat nostre en propietat, sinó que l'hem exercit per delegació d'una societat balear sobirana i lliure a l'hora d'elegir els seus governants.

En el Partit Popular de Balears sabrem estar, n'estic segur, a l'altura dels nous reptes. I ho sabrem fer sense histèries ni sortides de to, amb realisme, responsabilitat i sentit del servei i a la societat per a la qual treballam. Tant de bo que totes les formacions polítiques demostrin la mateixa perspectiva a l'hora d'administrar una situació nova que exigirà unes grans dosis d'honestadat política si volem que, en darrera instància, la voluntat dels ciutadans illencs no es vegi traïda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris