cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Eivissa i Formentera: aires nous postelectorals

La victòria del Pacte Progressita a les últimes eleccions autonòmiques no ha sorprès especialment ningú, almenys entre els analistes més perspicaços. Les picabaralles internes dins el Partit Popular combinades amb la capacitat d'intentar articular quelcom de nou entre les forces progressistes, ha ocasionat un canvi polític que, segons com evolucionin les coses, pot arribar a ser important.

Amb la victòria del Pacte "de la COP a l'illa de Formentera" s'acaba amb el domini de la dreta pseudoregionalista, sucursalista de la dreta espanyola, que ha goverant les nostres illes durant tota la transició. Però també s'acaba amb dues xacres importants que tradicionalment han afectat l'esquerra (diferents a Eivissa i a Formentera): a. Per un cantó, s'ha acabat amb el monolitisme socialista a la més petita de les Pitiüses. Fins ara, a Formentera, ser d'esquerres equivalia a votar PSOE, perquè "tret de les últimes eleccions" no hi havia cap altra força política que concorregués a les eleccions. A Eivissa, l'altra cara de la moneda, era la manca d'entesa entre les diferents forces d'esquerra. Es parlava, des dels renglers de la força majoritària, d'atomització. Personalment preferiria parlar d'enriquimient. Una de les energies positives que ha impulsat el pacte ha estat precisament la diversitat interior, la pluralitat de gammes ideològiques que s'hi pot observar. Des del PP, això s'entenia com un element a explotar per intentar exposar que les institucions, des del Pacte, seran del tot ingovernables. No s'ha tengut en compte, emperò, que, per primera vegada, existeix una implicació diversa de les diferents forces de l'esquerra d'Eivissa. b. Per l'altre, es dóna peu a la regeneració que suposa l'existència de canvis. Els partits polítics "i les aliances de partits, agrupacions, governs, etc." són com les pastilles dels frens dels automòbils: amb el temps acaben gastades. Quan una opció es gasta, en frenar acaba grinyolant, i pot acabar fent que l'automòbil s'estavelli. Res millor que recanviar les pastilles dels frens, per afermar la seguretat del vehicle. Això s'ha fet en aquestes eleccions autonòmiques.

De res no han servit els dimonis que han tret a la llum pública els principals dirigents del Partit Popular. Han parlat profusament dels anatemitzables del pacte "ERC", posant de manifest alguns dels drets fonamentals de la ideologia d'aquest partit polític. Els Arenas, Aznar, Matutes, Acebes i tota la colla han afirmat, davant públics de Salamanca, Toledo, Madrid, Vigo... que els socialistes, a Eivissa, han pactat amb un partit que no està d'acord amb la Constitució espanyola "exactament, perquè no defensa el dret d'autodeterminació dels pobles, reconegut internacionalment, i garantia de la pau"; que han pactat amb un partit que vol la independència "d'acord amb el dret d'autodeterminació (tornem-hi!)" i que està per la reconstrucció dels Països Catalans "la nostra àrea nacionalitària natural, formada per la gent que compartim llengua, cultura i trets històrics comuns, i que no ens consideram forasters entre nosaltres. Tenien raó en tot, i per això el tret els ha sortit per la culata. Per què? Senzillament, perquè a hores d'ara la gent progressista d'Eivissa i Formentera té prou assumida, moltes vegades només a nivell intuïtiu, quina és la pròpia identitat, quina és la nostra llengua (com es diu i quin àmbit abasta), i quin és el nostre país. Una última línia, un COP més, a favor de l'insularisme progressista. Amb l'empat a sis a Eivissa, el diputat de Formentera desempata a favor de les forces de progrés. Ara ja s'ha acabat el pròleg. S'obre el capítol primer. Comença l'hora de la veritat. Les forces polítiques que han impulsat el canvi a les Pitiüses hauran d'anar demostrant la seua capacitat de govern. Les ganivetades, al capítol segon... Qui les donarà? Qui en rebrà? Quines conseqüències tendrà tot plegat? Prou interessant per observar-ho!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris