cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

La crisi del ciclisme

Ahir es va presentar el pròxim Tour de França, la correguda per etapes més important del calendari ciclista, almenys fins al 1998. Després dels fets de l'any passat es preveia que enguany hi tornaria a haver polèmica, sobretot perquè alguns dels ciclistes més rellevants, com ara el francès Jalabert, ja havien manifestat que no participarien en la prova. Els afers antidopatge, iniciats durant la cursa francesa, han esquitxat completament el ciclisme, els professionals i tot l'entorn. El ciclisme, fins ara un dels esports més admirats i fascinants, per l'impacte del sofriment i la resistència dels protagonistes, es resisteix a acceptar aquest estat de sospita permanent. El ciclisme, com molts dels esports superprofessionalitzats, ha despersonalitat els esportistes i segurament s'ha excedit en l'ús de substàncies regeneradores i curatives. En nom de la fragilitat dels esportistes i de la precarietat física en què es troben els esportistes d'elit durant competicions de la magnitud d'una gran correguda ciclista o d'una marató, per exemple, s'ha delegat la responsabilitat en la medicina i els metges. Tanmateix els controls antidopatge i de sang han acabat posant en evidència la realitat, sense que ningú no hagi pogut plantar cara al problema. El món del ciclisme està dividit. Els més crítics són marginats i els hipòcrites i farsans competeixen com si res no hagués passat. Només un nou fracàs social del Tour podria provocar un plantejament seriós i honest de la situació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris