cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Economia i immigració

Crec que ningú no entén, en tota la seva magnitud i intensitat, els cicles econòmics. Crec que ningú no pot predir les seqüències ni les conseqüències d'aquests cicles. Crec que tant els economistes, com els analistes, basen les seves teories en l'especulació i, tanmateix, l'anàlisi de la realitat i les circumstàncies que l'envolten no permet una lectura unívoca. Vull dir que hi ha una multitud de detalls, naturals o provocats, que escapen a la lògica o que, tot i ser lògics, poden esdevenir matèria de manipulació i modificar els curs natural dels resultats. Crec que mitja dotzena de poders econòmics controlen, a nivell mundial, els fluxos segons els interessa. L'especulació i la informació privilegiada, en mans de multinacionals, poden provocar fluctuacions d'un abast no previsible. Tothom, però, s'atribueix la responsabilitat de les accions positives quan l'economia va bé i, contràriament, quan va malament, en culpa l'oposició, els elements externs, la climatologia o el santoral.

Resulta obvi i innegable que, ara mateix, les Illes, Espanya i Europa en general, viuen sota els efectes d'una bonança econòmica, un cicle que, amb tota seguretat, finirà en un termini no gaire llarg i l'actual eufòria esdevindrà crisi. Un dels sectors que viu amb més intensitat aquesta situació és el de la construcció. A això ha ajudat, certament, aquesta millora de l'economia, però també que els interessos bancaris estan baixos per a manllevar i molt baixos per estalviar, que el pla Mirall, tot i ser un gran projecte de regeneració urbana, s'ha executat en un temps inadequat i en uns terminis electorals i que cal treure els quatre doblers de davall la rajola abans del canvi definitiu de moneda.

Aquesta feinada en la construcció ha produït, és ver, efectes positius, però també de molt negatius. L'encariment de les obres i la manca de materials. La dificultat de trobar un picapedrer, llanterner o electricista. La lògica baixada dels nivells professionals i dels nivells qualitatius. Cal construir molt aviat, la qual cosa produirà problemes a deu anys vista. Però el més greu dels problemes que haurem de fer front a mig termini i que és una mina de profunditat que ens esclatarà als ulls un dia o l'altre és, davant l'urgent necessitat de mà d'obra, l'allau d'immigrants que han vingut a fer feina aquí.

Xerrar de la immigració és delicat. Hom prefereix amagar el cap sota l'ala perquè pot semblar, erròniament, que s'està en contra dels qui han hagut de fugir d'una situació de precarietat en els seus països d'origen. Hi ha, entorn aquest t ema, molt d'hipocresia. Però, vulguem o no, quan la feina s'escurci i no n'hi hagi per tots, haurem de plantar cara i resoldre el problema. Un problema que s'agreujarà per la manca de previsió i regulació. En la meva opinió, el Govern ha comès delicte d'irresponsabilitat. No ha sabut, o no ha volgut, aplicar criteris racionals i justs a un problema greu, la solució del qual conté la llavor de la injustícia. Què farem amb aquests milers d'immigrants, que pertanyen a col·lectius de molt difícil integració, quan no tengui feina? Com resoldrem el problema social que es crearà? Qui el resoldrà? Tremolaria si l'han d'arreglar els mateixos que l'han provocat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris