cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

La dimoniada

El Dimoni és un ser respectat fins i tot pels que no hi creim. El seu poder és incommensurable, i rau en la seva naturalesa misteriosa. Quan se'l vol encarnar en una o altra forma, perd tota l'entitat. Basta una bufada per convertir un personatge tan abismàtic i atractiu en un titella grotesc. Una cosa és el Dimoni i una altra és una dimoniada organitzada pel CIM. Però qui l'ha organitzada és el Partit Popular, que ha recuperat les restes de la demonologia del franquisme i les ha restaurades per fer-les jugar en democràcia. Tots els dimonis i dimoniets d'aquell general, amb qui s'asseia en consell de ministres l'actual president "i fundador" del Partit Popular, han tornat a sortir a rotlo: separatisme, catalanisme, nacionalisme, independentisme, comunisme... Per exemple: només ells, el PP, podien garantir que ningú no els imposaria l'ús d'una sola llengua. Han anat a per totes. Segurament han fet la campanya més poc neta que s'ha desenvolupat a les Balears des que inauguràrem l'actual etapa democràtica. Qui ho havia de dir, que aquell general encara ajudaria un partit polític a treure vots... En anar-se'n va deixar aquí els seus dimonis a disposició de qui en volgués fer ús. De qualque manera, ho havia deixat tot fermat i ben fermat, per ventura no en el sentit literal que pretenia donar a la seva amonestació, però sí en un sentit més profund del que hauria arribat a suposar. No se n'hauria d'estranyar ningú: la doctrina del general no es podia finiquitar amb un simple traspàs. Des de totes les institucions va inundar la vida quotidiana, va crear tradicions pròpies i va intervenir decisivament en la conformació del que se'n deia acervo cultural. No era lògic que aquell 2O N tot això se n'anàs en orris. Els principals beneficiaris de l'herència comprengueren que s'havia d'esperar el moment oportú per fer-ne'n ús. I ara havia arribat aquest moment, ara estava tot enlaire, els sondeigs no es decidien i, per més desassossec, la dreta no tenia qui acusar de corrupció. Davant aquesta manca d'arguments ideològics i de nobles eines polítiques, varen recordar providencialment els dimonis amagats al cofre, els posaren careta nova i vestit llampant, i els dugueren a fer mitins.

Però aquests dimonis, que veritablement no se n'havien anat a l'altre món, estaven programats per funcionar amb l'ajuda d'un cert tipus d'amenaça que ara ja no s'estila. No és igual assenyalar amb el dit un suposat comunista o un declarat nacionalista, amb un gris porra en l'aire, que fer-ho al costat d'un policia nacional amb notícia exacta de la Constitució. Els dimonis per ventura són els mateixos, però han tornat vells, presenten un aspecte una mica decrèpit... i fins i tot fan cadufs, de manera que es poden girar contra aquells que els congreguen, contra els qui fan campanyes que fins i tot els repugnen a ells.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris