muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
14°

«A poc a poc» cap el tren del segle XXIII

Ja fa nou mesos que vam organitzar la «Marxa pel tren de Llevant» en la qual unes 2.000 persones van recórrer a peu els trenta quilòmetres d'antigues vies que un temps uniren Artà i Manacor. Llavors la resposta del Govern balear a la demanda d'aquests mallorquins va ser que per reimplantar el tren a la nostra comarca calia fer un estudi. Nou mesos després esperàvem que aquest estudi (que ja fa anys que recula) estigués fet, però resulta que no. El candidat Matas en la «inauguració» del «tren cap el no res» en ser interrogat sobre el possible retorn del tren a la comarca de Llevant va tornar a replicar que «s'ha de fer un estudi» i que s'ha d'anar ben «a poc a poc». Com que ja hem esperat 21 anys i 9 mesos des que es va suprimir la nostra línia de tren, volem oferir el nostre «estudi» a qui pugui interessar i, molt especialment, al senyor Matas.

Sa Pobla serà la destinació del nou tram de vies que el Govern està construint i, alhora, inaugurant. La seva població és d'uns 10.000 habitants. Manacor en té 30.000, el triple que sa Pobla. El nombre d'habitants i places hoteleres d'Alcúdia és molt similar a les que tenen Cala Rajada o Cala Millor.

Entre Inca i sa Pobla hi havia una línia de tren que es va inaugurar l'any 1878. Un any després el tren arribà a Manacor i l'any 1921 a Artà. És a dir, en els dos casos existeix un tramat d'antigues vies i se poden aprofitar gran part dels trajectes.

En el cas de la reactivació del tren fins a sa Pobla imaginam que hi deu haver fet un bon «estudi» sobre la seva rendibilitat. Només per les dues comparacions de població i precedents que hem citat creiem que ja n'hi ha prou per justificar que es reobrin les línies de Llevant, però tenim moltes altres raons per justificar el tren a les Balears: Amb un parc mòbil de 600.000 unitats, les Illes tenen la mitjana més alta de tot l'Estat espanyol en nombre de cotxes: 900 per cada mil habitants (això sense comptar els milers de cotxes de lloguer que cada estiu ens envaeixen). La mitjana estatal no arriba a la meitat de la nostra: 400 cotxes per cada mil habitantss. A un país com Alemanya és tan sols de 500.

Cada any unes 150 persones deixen la vida a les carreteres de les illes. Segons la Unió Internacional de Ferrocarrils, la sinistralitat és 190 vegades major a la carretera que al ferrocarril. A més, els costos de contaminació atmosfèrica són 60 vegades més alts; els tubs d'escapament dels cotxes emeten C02 i dioxines (les mateixes que han trobat als pollatres belgues). El tren, no.

La inversió prevista en autopistes a curt termini és de 47.000 milions. La reactivació del tren fins a l'aeroport, la UIB, l'hospital de Manacor, Cala Rajada, Capdepera, Artà, Son Servera, Cala Millor, Sant Llorenç, i Porto Cristo en costaria just uns 10.000.

A començament de segle les línies de ferrocarril a Mallorca sumaven uns 250 quilòmetres. A les portes del segle XXI no arribam ni a cinquanta. Nosaltres tenim la sensació que anam tan «a poc a poc» que no ens movem. Per això, per moure-mos més i millor continuam reclamant el tren i millors carreteres per als mallorquins, els ciutadans de l'Estat espanyol que més aporten a les arques de l'Estat percentualment i que pitjor transport públic tenen. El tren fins a sa Pobla ens sembla una idea excel·lent, però voler quedar aquí i no continuar seria com no acabar l'obra, com si es construïssin cinc quilòmetres de via i es fessin festes d'inauguració quan encara queda tota la feina per fer.

Tots els governs municipals de la comarca de Llevant hi estan d'acord: el tren ha de tornar. I això inclou alguns municipis governats pel PP que, fins i tot, s'han oposat a la construcció de l'autopista Migjorn-Llevant. Però el seu candidat, Jaume Matas, encara no ho té clar. Va, sembla, massa «a poc a poc». Efectivament, el Govern del PP en 16 anys només ha construït cinc quilòmetres de via. A aquest ritme i suposant que algun dia s'acabàs de fer l'«estudi» fantasma sobre la seva viabilitat, el tren de Llevant arribaria a Manacor d'aquí a 112 anys i a Cala Rajada d'aquí a 240, l'any 2239!

Tots els països europeus estan apostant decisivament pel tren que és cridat a convertir-se en el gran protagonista de les comunicacions del futur. I el futur no és el segle XIII, el futur és ja.

Joves de Llevant. Coordinadora de Premsa Forana per a la Recuperació del Tren

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris