muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
14°

Mallorquins i mallorquinistes

Hem d'assumir, com a ciutadans de les Illes Balears, que un sector de la nostra societat encara no ha digerit prou la modernitat. No ha entès suficientment que el present i el futur polític d'Europa passa per la superació dels estats i la federació dels pobles. Aquesta tesi, precisament perquè és senzilla, òbvia i fàcil d'entendre, suposa la pèrdua de poder d'alguns sectors i l'arraconament social de grups que fins ara s'han balancejat en les estructures de l'estat. Normalment, aquests col·lectius s'identifiquen absolutament amb l'estat i voldrien el retorn a l'estat absolut. Se sentien còmodes amb la dictadura, la intransigència, el monolitisme, l'uniformisme, la repressió, les diferències socials i l'elitisme cultural i econòmic que representaven. Alguns d'aquests, una minoria representativa, han pregonat, amb grans èxits durant el franquisme, que Mallorca era una illa fidel, no gens hostil als «principios del Movimiento», submissa als postulats i idearis d'un règim que mai no digerí el fet diferencial català i basc. Aquesta minoria, representant de l'estat i dels seus principis, ha ideat, des de Mallorca, campanyes anticatalanistes i ha fulminat tots aquells que han mostrat alguna casta de simpaties amb Catalunya. Ser anticalanista era, i és encara per alguns, una forma de manifestar la intolerància i la prepotència dels vencedors sobre els vençuts. Fins i tot, quan aquest missatge s'anà difuminant, a partir del decenni de 1960, s'han encarregat de continuar confonent els sectors populars, tot vinculant sempre mallorquinisme i catalanisme.

Aquest mateix missatge continua encara ben viu en la dreta més obsoleta a Mallorca. En bona part amb el consentiment i el placet del Partit Popular, la dreta més rígida i encotillada continua la seva dinàmica de confusió i d'intoxicació. En realitat, el seu missatge és clar: «som mallorquins, no mallorquinistes», tot i que no s'atreveixen a escriure allò que realment pensen i senten que seria «somos mallorquines, no mallorquinistas». El 1995, des del PP ja es donà suport a iniciatives d'aquesta casta. Recordau-ho. És l'antimallorquinisme disfressat. El missatge va dirigit a un electorat dèbil i fràgil, confús i permeable. El mallorquinisme actual fa por. Comença a ser una força sòlida, políticament i socialment. Té aliats a la resta d'illes i grans simpaties a Catalunya, però també a les comunitats històriques. El mallorquinisme actual ha esdevingut el gran enemic d'aquells que deuen el seu poder, no únicament polític, en una Mallorca que no pretén esser res, que no aspira a res i únicament voldria continuar essent la colònia que ha estat els darrers tres-cents anys. Esperem que la litúrgia de la confusió, la parafernàlia del ritual de la por, no es faci amb el consentiment, ni amb la voluntat d'aquells que aspiren a presidir una comunitat autònoma, com ara la Balear. Si fos així, la legitimitat d'un poder assolit a costa de l'engany tendria la fragilitat d'un paper de fumar. Allò que s'amaga, sovint, és que no existeix el coratge suficient per afirmar que ser mallorquí suposa defensar aquest poble i no atacar aquells que el defensen i lluiten per transformar una realitat que té massa mancances.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris