lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

La campanya de la gent gran

Des de sempre se'ns ha educat en el respecte envers els infants i la gent gran, cosa que hem fet sota l'un i l'altre règim, tant en temps de riquesa com de misèria. Actualment als infants se'ls continua respectant, encara que hem adquirit el costum d'enviar-los al psicòleg per un no-res. De totes maneres és, aquesta, una moda que comença a passar, i cal pensar que acabarem per acompanyar al psicòleg únicament aquells que presentin alteracions psíquiques notables. Que no són tots, és clar. Les clovelles "és a dir, aquelles criatures que fan botifarra als seus pares quan aquests els envien a estudiar, per citar-ne un exemple" tindran, altra volta, el seu lloc a la vida. Hem fet una societat tan cofoia que, en comptes d'ésser civilitzada, és babaua. No admetem el rebuig ni la contestació a allò que consideram una oferta de vida d'una qualitat més que acceptable. Això, pel que fa a la nostra relació amb els infants. A la gent gran, en canvi, no li reconeixem la seva condició tradicional i, per tant, no ens escandalitza que els governants l'obliguin a guanyar-se la pensió de la manera més despietada. Quaranta anys enrere l'al·lotea tenia el costum de besar les mans als padrins. I aquests no feien feina. A tot estirar feinejaven per la casa o a l'hora de fer el dinar arribaven fins a la botiga a comprar els descuits. Eren gent callada, capficada en els records, que havia après a envellir amb una certa dignitat. Actualment, els vells són exageradament extravertits i, per afegitó, les institucions posen al seu abast un programa tan atractiu d'excursions, viatges i xocolatades, que no poden resistir la temptació de vendre l'ànima al dimoni. O a dos dimonis alhora. Si més no ací, a Mallorca, perquè l'especial distribució política i administrativa de l'arxipèlag permet que festegin amb dos senyors, des del moment que govern i consell depenen de partits polítics diferents. D'aquesta manera, els nostres vells, que han estat peixits al llarg de quatre anys des de les dues institucions, en arribar l'època electoral es veuen obligats a tornar els favors rebuts. Aleshores, si avui ballen per a uns, demà fan una mostra de gimnàstica per als altres i viceversa. I amb tant de moviment acabaran baldats. No es poden ballar pasdobles fins a misses dites sense que la salut passi factura. Fins ara les campanyes electorals s'han revelat especialment perilloses per als nervis i per a la bona salut mental dels candidats. Jaume Matas demostra tal estat d'ansietat que balla La Pulga pels passadissos del Consolat. La recorden, La Pulga? És aquella polca que diu allò de «tengo una pulga dentro de la camisa/ que salta y corre y loca se desliza», etcètera, etcètera. I a Felipe González, tot i que no es prodiga gaire en els actes del PSOE, li ha tornat a entrar la dèria de salvar Espanya com als personatges d'Agustin de Foxá. Quan arriben les eleccions, els polítics pateixen d'estrès. En tot cas no em preocupen, perquè tindran tot l'estiu per a recuperar-se. Em preocupen els vells, aquesta gent estimada que fa l'annerot per quedar bé amb els diferents candidats. Els fills que tenen pares que perden el cul per atendre els muntatges mussolinians de Rosa Estaràs o de dona Maria Antònia, haurien de parar-los els peus, encara que únicament sigui per tal de posar una mica d'ordre a les seves vides. Si no seleccionen les actuacions i minoren la marxa que ara mateix duen, el juny se'ls pot fer més llarg que una quaresma. El desastre és inevitable, no són majorettes. Amb una mica de sort, en arribar el dia catorze, els sans caminaran més escorats que Romanones.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris