nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

L'apocalipsi martorellià

El president Matas té por. Contràriament als seus comentaris triomfalistes respecte als resultats electorals que aconseguirà el Pepé, palesa una tal manca de seguretat en el veredicte popular del 13-J que acabarà per encomanar el nerviosisme propi a tots els seus. Aznar, alliçonat per ell, va fer un ridícul històric en el míting de Son Gotleu pel fet de posar en guàrdia contra els Països Catalans la població immigrant. I dilluns, el propi Matas, a El Terreno, alertà els veïns del perill que representa «per als nostres joves, la nostra terra i el nostre futur» que desembarquin a Cort un cabal de rojos sense pedigrí. A la vista de tot això, no cal ni dir que el president pateix dels nervis i comença a ésser un perill per als seus, no endebades el foc que encén algú l'haurà d'apagar. Sense ben bé adonar-se'n, Matas ha començat la campanya en un to massa alt d'agressivitat verbal, cosa que ha provocat que el centreesquerra li respongui amb contundència. Error greu, el del president, perquè, abans de començar la campanya, els seus rivals traspuaven tal bonhomia que més que enemics podia considerar-los col·laboradors. En canvi ara tothom ja empunya el ganivet. Heus ací que dona Maria Antònia cerca brega amb la cara ben alta, de manera que Matas farà santament si la defuig. Dona Maria Antònia s'anomena Munar i Riutord, però "riguem-nos-en, dels llinatges!" tanmateix és Borja pels quatre costats. En un debat públic, la senyora pot destrossar Jaume Matas, perquè el president se'n va a la guerra amb canons que no disparen. Qui governa té l'avantatge, respecte a l'oposició, de poder recordar a l'opinió pública la feina feta (ben feta, és clar). No té, per tant, necessitat de recórrer a l'agressivitat ni a recursos d'un pintoresquisme groller. Per afegitó, el fet d'escandalitzar-se i de pretendre escandalitzar els electors per la participació d'ERC en la coalició d'esquerres eivissenca com ha fet Matas, únicament palesa que està més torrat d'allò que ens imaginàvem. Per entendre'ns, el president Matas s'ha convertit en un martorellià pur; és a dir, que s'ha instal·lat en un espai doctrinari situat a la dreta de la dreta, allà on domina el cor i s'apaguen els llums de l'enteniment. Em sap greu haver de parlar així, però és evident que ha arribat ací on és per les seves pròpies passes. Ningú no l'hi ha empès. El discurs alarmista que Matas va clavar a la bona gent que havia acudit al míting-torrada d'El Terreno, és una peça antològica del martorellisme de combat. O votau el Partit Popular, va venir a dir, o els rojos desembarcaran a Cort. Sant Déu, quina dèria! I ara no veu, sant home, que aquesta possibilitat ja no espanta ni les monges tancades? Permeti, president, que Fageda defensi la batlia amb el seu inqüestionable do de gents, i vostè deixi d'anunciar l'apocalipsi. Si més no, faci-ho per coherència. A què ve tant d'interès a cridar a sometent, si segons ha dit repetidament la millor escola de la vida l'ha trobada a ca seva, en el si d'una família de rojos?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris