nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Asensio i Cúper: roda de premsa insòlita

La marxa de Cúper no ha sorprès ningú. Era una mort futbolística anunciada, però que tothom es resistia a acceptar. Existia alguna probabilitat que en el darrer moment Cúper canviàs, però era tan escassa i tan mancada de fonament que es feia difícil pensar que es pogués donar. Sobre Cúper s'ha dit gairebé tot. I només en escasses ocasions, i per raons estrictament conjunturals, l'opinió pública ha estat crítica amb ell. Tanmateix, el mallorquinisme és generós i agraït, i ningú no s'atreveix a pensar que Cúper, amb aquest gest, és infidel a una afició i a una entitat que l'han catapultat a la glòria. S'ha arribat a estimar i a valorar tant Cúper i el seu equip de col·laboradors que hom desitja també el seu triomf personal en aquest món tan estrident del futbol. Fins i tot al final, Cúper no s'ha amagat. Ha donat la cara i «ha exigit» que el responsable de la societat, amb la qual té contracte fins al 30 de juny, també es manifestàs públicament. Asensio, que encara no havia hagut de comparèixer en públic en cap moment especialment difícil i que fins ara sempre se l'havia vist en els dies de glòria, també restà a l'altura de les circumstàncies. Ni una paraula més agre, ni més alta, ni més gruixada que les de Cúper. Asensio també apareix com un president atípic i que sorprèn per les seves formes, no gaire habituals en el món del futbol. Una roda de premsa, en definitiva, atípica, perquè els protagonistes havien de donar una mala notícia i paradoxalment, el que partia voluntàriament estava trist i el que havia d'estar especialment trist per la marxa de l'entrenador mantenia una sang freda «positiva» poc habitual. Cúper i Asensio, cal recordar-ho, són en definitiva dos personatges triomfadors del futbol, ambdós se senten forts i legitimats. Ambdós se senten segurs d'ells mateixos i això pot sorprendre l'opinió pública, sobretot la dels sectors populars mallorquinistes, poc habituats a la reflexió.

En qualsevol cas, mentre tots ens quedam mirant Cúper, apenats i pensatius; per ventura, ningú, o gairebé ningú, no s'adona que el Mallorca continua essent una de les entitats futbolístiques més fràgils de la Primera divisió. Allò que ha funcionat les dues darreres temporades podria ser un miratge, un temps fora del comú i que, per ventura mai més no es tornarà a repetir. L'afició s'ha avesat a guanyar, a viure en un nigul, a aspirar a títols. L'entitat, per la seva part, s'ha acostumat a vendre, a fer negocis, i a madurar jugadors. Els únics que, segurament, són conscients de tot són els entrenadors. El cos tècnic sap que vendre té uns límits i que no se'ls pot obligar a obtenir títols amb uns pressuposts mínims. Cúper no ha quedat perquè és l'únic que sap que pot partir per pròpia voluntat. El dia que ell marxi, un a un sortiran els millors jugadors: Roa, Dani, Marcelino, Olaizola, Paunovic, Biagini, Siviero i Stankovic, i possiblement Miquel Soler. Asensio, conscient que la premsa intuïa el perquè de la marxa de Cúper, prometé que es farà un equip competitiu, donant per fet que la majoria dels seus jugadors són mercaderia i que seran traspassats per quantitats suculentes, amb comissions temptadores...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris