nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Parin, per favor

Parin, per favor. He escoltat per la ràdio que les seves bombes, les de vostès, acaben de produir vint víctimes més entre la població sèrbia, en això que vostès qualifiquen, cínicament, de danys col·laterals. He evitat premeditadament el qualificatiu d'innocents ja que, almenys per mi, no existeixen víctimes innocents en un conflicte d'aquesta magnitud. Creguin-me, no som ni comunista ni proserbi, ni res de tot això. Som, senzillament, una persona que estima la pau. Un ingenu, tal vegada. Algú que encara manté viva la capacitat per horrotizar-se davant tant de despropòsit i d'inconsciència com hi ha en tot aquest terrible malson. Per molt que acollim solidàriament centenars, milers potser, de refugiats albanesokosovars, mai no ens traurem de sobre aquesta taca infame que, una vegada més, ha esquitxat amb vergonya i ignomínia la nostra condició d'éssers humans i ens ha acostat un poc més a les bèsties, a la irracionalitat meridiana i manifesta.

Sé que el meu crit i els meus anhels s'ofeguen dins la foscor de la nit, barrejats amb la densa olor a sofre i pólvora dels bombardeigs de l'OTAN. També se'm glaça la sang quan pens en les desenes de persones que diàriament cauen com joncs a les cunetes, abatudes per la intolerància d'un genocida boig i les seves cruels i sanguinàries hordes.

Malgrat tot, no puc reprimir més el meu crit d'esperança, per la qual cosa els torn a repetir, suplicant: parin, per favor.

Miquel Àngel Lladó Ribas. Palma

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris