nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Vellesa

Un dels objectius prioritaris de les persones que han aconseguit arribar al llindar de la maduresa, la qual cosa ja es pot considerar un privilegi atesos els garbellets que aguiten l'itinerari vers l'espai no temporal, és entrar a la senectut en unes condicions, físiques i intel·lectuals, acceptables. Hom assumeix el fet que, per arribar-hi, haurà de renunciar a un determinat ritme d'activitat, si més no d'activitat física i muscular; que les seves necessitats minvaran i les seves prioritats trabucaren en molts d'aspectes; que serà posseïdor d'una farmaciola ben assortida de píndoles multicolors per alleugerir dolències de la carn i de l'esperit; que viurà una certa soledat només apaivagada, en alguns casos, per la família i els amics; que l'escala de valors convencional, un cop finida l'activitat laboral, variarà, no tant en el sentit de renunciar a cap dels valors essencials que li han estat consubstancials i als quals s'ha mantingut fidel, sinó a tots aquells que només fan vasa i tenen un preu de canvi en la cursa social; que haurà d'aprendre a conviure amb les pèrdues i fer de les absències records on aferrar-se; que serà un vot útil i afalagat, però que la seva veu individual tan sols no tendrà el pes de l'experiència. Com que tots aquests canvis no es produeixen d'una manera sobtada, sinó que esdevenen de forma progressiva, tenim temps d'agombolar-nos en el nou estat de coses.

Com a la gran majoria dels mortals que no menteixen, també em preocupa establir-me en una vellesa deteriorada, viure a mercè d'un cos que no respon als estímuls vitals, que ha perdut la capacitat de generar energia i il·lusió. Arribada l'hora, m'espanta molt més un mal viure que una bona mort. Vull dir que, teòricament, car tothom s'aferra a la vida com una pegellida, m'afecta més pensar en el patiment que en la interrupció del batec. I, més que la degradació física, inevitable i inexorable d'ençà la naixença, tem la incoherència intel·lectual. Si me fos dat triar, elegiria arribar a la vellesa lúcid i evitar les temptacions de bescanviar actituds per copets a l'espatlla, esquivar les utilitzacions i les manipulacions amb les quals els distints poders posen setge i sotmeten la tercera edat, que no deixa de ser un eufemisme compassiu per a denominar els vells.

La medicina, la ciència en general, ha provocat un progressiu augment de les expectatives de vida i ha convertit el col·lectiu de vells en un grup festejat, fins i tot necessari per assolir determinats objectius polítics o comercials. Els vells s'han transformat en un segment de mercat cobejat, ja sigui per les multinacionals farmacèutiques, pels «manteros» o pels partits polítics, que massa sovint utilitzen tàctiques ben grolleres. D'una banda, per exemple, els escatimen l'import de les jubilacions, que aquí és sensiblement inferior a la resta de l'estat, i de l'altra, per tal de garantir el seu vot, numèricament important, els regalen una camiseta, o els conviden a sopar, o els organitzen una excursió, o els paguen un casal amb inauguració de coca amb verdura. Els vells ja s'han guanyat tot això a canvi de res. Ja han fet la seva aportació a la societat. Són inacceptables, en aquests afers, les intervencions interessades. Per tot això, o només per això, m'agradaria arribar a la vellesa clar de cap i dir no, gràcies.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris