cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Plaça del Mercat

Aquest és el nom: plaça del Mercat sense mercaderies.
Amb el ressò de molts anys quan en la època islàmica era ja un espai dedicat al mercat.
S'escolà de Sant Nicolau recorria els llocs de venda per cobrar els imposts com una font d'ingressos. En el segle XIX vengueren discòrdies amb l'Ajuntament.

Fou una plaça carregada d'història, amb festes, solemnitats i fins i tot execucions.
La Ciutat era levítica amb la Catedral a la vora, les esglésies veïnes, una plaça tranquil·la, senyora, callada.
Els dies de mercat tornava renouera, familiar, plena de comentaris, de xerradisses i novetats. Els infants bellugant d'aquí d'allà i a tot arreu.

L'any 1826, l'Ajuntament col·locà una pedra a la façana del temple en honor de Santa Catalina Tomàs i davant ella fa una aturada cada any, l'anomenat «Carro de la Beata».

Els anys no perdonen. D'aquells temps ha plogut ferm, però la plaça és la plaça. Avui està a l'aire per mor de la reforma. Ja veurem com acaba. Això sí, és un plaer guaitar i contemplar aquest espai. De bon matí quan tot calla, romp el silenci la campana de Sant Nicolau amb un to suau i fi.

Els arbres guarden l'ombra per quan avança el dia. Oh!, els arbres amples verdosos, grossos. No mos deixeu que sou l'ànima de la plaça! Quan arriba la primavera, cap a la posta de sol, a milers i milers canten els estornells.
Per la plaça volen els coloms cercant llocs d'altura per al seu niu.
La plaça senzilla i generosa acull als qui van a ella.
A la tarda entre el color violeta i la nit la plaça té quelcom de misteri.
És una plaça per recórrer, l'església emblemàtica que dóna el to de la l'harmonia, Can Berga ple de ressonàncies històriques, el Gran Hotel, el Teatre Principal, els edificis modernistes, les confiteries, les botigues, les floristeries, els forns de pa calent i cruixidor. I la gent.

Tots es coneixen i saluden. Drets al portal de la seva botiga contemplen el passar d'uns i altres, els que tenen pressa, les parelles, els avis i avies i els vianants de pas lent i pensatiu.

Amics, tot té un preu, el progrés, la nova societat despersonalitzadora ha fet de la plaça un espai de cotxes i més cotxes.
Els veïns que l'estimam, aguantam i comprenem.
Ja ens agradaria que un bon dia la plaça quedàs deserta de cotxes, plena de pau i silenci.
Vora el monument al polític Antoni Maura, podrien créixer les flors i les plantes, i no faltaria l'ombra espessa i gratificadora dels arbres, i els bancs i els petits i els majors, i la plaça seria el fogar de la família gran que convidaria a reposar.

Veniu amics, aturau-vos, sobretot a la tarda, no friseu, a poc a poc i coneixereu i estimareu la plaça més maca de la ciutat, la plaça del Mercat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris