cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

«Grandola Vila Morena»

Molt ha canviat Europa aquest quart de segle. Han caigut dictadures, murs i les velles maneres de pensar. I tot començà a un dels països més oblidats del Vell Continent: el Portugal de 1974, que encara mantenia el seu imperi colonial a Àfrica i era governat per una autocràcia absurda i desfasada. De cop, els fills de la classe mitjana, convertits en oficials de l'exèrcit perquè els cadells de la vella casta governant no volien anar a Angola a pegar tirs, tragueren els fusells i els clavells al carrer. Tot s'acabà en qüestió de dies. I el Madrid del Franco ja feble es posà a tremolar. De les ràdios de Lisboa no només arribava la cançó «Grandola Vila Morena», sinó també que el poble era al carrer i els polítics democràtics tornaven de l'exili. Mesos després, a Suresnes, el PSOE organitzà el seu famós Congrés. Aquell mateix any, Richard Nixon va haver de plegar per brut, mentider i poca-vergonya. El vent del canvi era ja un huracà. Només la terrible crisi del petroli alentí una transformació sociològica, cultural i econòmica inevitable. S'acabà el franquisme. Caigueren dictadors del pitjor pelatge, com Anastasio Somoza. I a final dels anys vuitanta Berlín es reunificà. El món entrà en un altre procés. I tot començà amb aquells soldats amb clavells. Encara resta molt per escampar aquell esperit per tot el planeta. Però en només un quart de segle, el pedal accelerador de la història ha fet una feinada. I aquesta pressió col·lectiva començà a Portugal, aquell abril.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris