nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

L'any 2050, Catalunya independent

Cada vegada és més habitual que les publicacions sobre temes polítics o econòmics es dediquin a fer prospectiva. Els novel·listes, en certa manera, també s'hi van dedicant cada vegada més. A tothom li interessa tenir una mena de bolla de vidre dins la qual anar mirant les coses que passaran d'aquí a un cert temps.

És la prospectiva que ha inspirat l'últim best-seller (polèmic, com tots, però més) del carca Tom Clancy, en el qual els catalans som presentats com una mena de genocides en potència... i com a independents, dins de pocs anys.

És també la prospectiva, en aquest cas reflectida en un informe de la CIA, el que va inspirar el film El complot dels anells, que ens va amenitzar estones preolímpiques l'any 92. Segons la prospectiva de la central d'espionatge nord-americana, hi havia un vuit per cent de possibilitats que la classe dirigent catalana aprofitàs l'avinentesa dels Jocs Olímpics de Barcelona per fer algun tipus de passa definitiva cap a la independència del país. Del guió d'aquest film, en va extreure una novel·la prou interessant i àgil n'Assumpció Maresma.

I ara la prospectiva ens ve de mans d'una revista politicoeconòmica, de prestigi inqüestionable, que s'edita al sud de França. Es tracta de la revista Pyrénées Magazine.

Segons un reportatge que, en aquesta revista, publica el periodista Jean-Paul Bobin, Catalunya i Euskadi seran independents l'any 2050. Que seran independents no implica, evidentment, que creïn una mena de fronteres inexpugnables, ni que decideixin aïllar-se de la resta del món, ni que baixin les seves interrelacions amb els veïns, ni que es produeixi cap tipus de daltabaix ni cap tipus de crisi econòmica important. De cap de les maneres.

La independència de Catalunya i Euskadi caldrà entendre-la en el context d'una Europa cada vegada més unida. A mitjan segle que ve la unitat europea serà ja un fet consolidat, segons aquesta prospectiva. Aleshores, hi haurà alguns països que no se sentiran ben representats pels estats ens els quals han estat encabits durant segles i que cercaran una representació directa en els òrgans centrals de la Unió. No n'hi haurà gaires, certament. Probablement Escòcia i Flandes. Potser Galícia. I Euskadi i Catalunya, amb tota seguretat.

També apunta la revista francesa que, probablement, Euskadi nord continuarà dins França, però que mantendrà algun tipus d'associació, tipificada legalment, amb l'Estat basc independent, dins el context d'interdependències europees i de fórmules mixtes. Com la que s'està buscant ara mateix per a Irlanda del Nord, a través de la sobirania compartida.

No diu res, emperò, sobre Catalunya nord. Implica això que els redactors de Pyrénées Magazin suposen que la consciència nacional ja serà tan feble, al nord del nostre país, que preferiran continuar, sense matisos, dins França? No s'establirà algun tipus d'associació amb aquesta Catalunya que Jean-Paul Bobin augura com a independent?

Queda igualment a l'aire quin paper faran en tot això el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. Constituiran també una mena d'estats associats amb Catalunya? O s'arbritaran fórmules de doble nacionalitat i de sobirania compartida que, dins el context de la unió europea, deixin tothom content?

En qualsevol cas és ben clar que podem oblidar el vell concepte de sobirania, el vell concepte d'Estat i unes quantes antigalles més i posar la imaginació en marxa. Per solucionar problemes que, amb bona voluntat, no hauríem de fer córrer ni una gota de sang més.

Bernat Joan i Marí, president d'ERC-Balears i Pitiüses

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris