cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Primera nit a Son Tril·lo

Divendres, a la nit, els socialistes decidiren participar a la Fira de Son Tril·lo i, abans que Joan Bauzà encengués els fanalets, reteren un homenatge a Ramon Aguiló, el batle que la va fer possible. L'acte va ésser força emotiu. Azuzeniya de Son Cladera va cantar Jipío del cabayo alazá, i l'actuació li hauria sortit rodona si Antoni Roig no s'hagués entestat a picar de mans. «Niño "va exclamar, irritada, Azuzena La Pelleja, padrina d'Azuzeniya" de tanto lavarte la mano ya te han perdío toa la zá!». Per la seva banda Aguiló va escatimar els somriures. Abans de l'acte havia comentat als íntims que ell mereix que se'l recordi per decisions més transcendents com és ara l'impuls que va donar al Parc de la Mar, però Francesc Antich, en el parlament de cloenda, va tapar-li la boca. «Ramon Aguiló "va afirmar en to de míting" ens va deixar dissenyada l'actual política cultural de Palma, senyal inequívoca que anava un parell d'anys per davant els seus coetanis. La Fira de Son Tril·lo és cosa seva. I aquell festival de jazz, que arribà a arreplegar una dotzena d'espectadors, també. Ramon volia potenciar la música autòctona, i d'aquesta manera ho aconseguí encara que no quedassin diners a Cultura per a altres activitats. Ara Fageda ens diu que a Son Tril·lo sols es podrà ballar flamenc per tal de preservar el nostre tresor folklòric. Molt bé! Però fa seva la inquietud de Ramon, sols que canvia jazz per sevillanes. Digau-me si el plantejament no és el mateix! En conseqüència, podem dir ben fort que els conservadors s'aprofiten d'aquelles aspiracions culturals que nosaltres, els socialistes, creàrem per a preservar el folklore autòcton». Quatre moixos i un gat aplaudiren amb entusiasme. Antich i Roig estan disposats a recuperar la iniciativa cultural, ara a mans conservadores, de manera que llogaren un vestit de torero cadascun, i amb lluïssors per pit i cul partiren cap a la Fira. Prop de les Quatre Campanes varen topar un matrimoni d'edat que passejava un canot. «Són toreros o teresetes?», demanà l'home a la dona. «Deuen anar a fer brutors pel cementiri amb tantes coloraines! "exclamà la dona. I continuà:"
Au, afua'ls en Tom». Dit i fet. El ca li va estrènyer darrere ells, i els li acoparen cap a la Fira. I irromperen a la caseta més gran a l'esprint, cosa que disgustà d'allò més el batle. «Què et sembla que ballen aquests dos?», va demanar-li a Joan Bauzà. «A jutjar per la manera com panteixen deu ésser una balalaica». Aleshores Fageda va treure el caràcter. «Els has de recordar "va ordenar a Bauzà" que si volen cremar energies que ballin un martinete». Va fer-se a un racó, Bauzà, per tal de remugar sense que ningú no el veiés. El batle es fa desagradable per un excés de rigor intel·lectual, pensava. «Què té a veure si un balla un fandango a ritme de muiñeira?

Al cap i a la fi tan bo és un popet a la gallega com un plat de peixetó fregit». Tanmateix és dificilíssim, d'un dia per l'altre, canviar els hàbits culturals de la gent. José María Rodríguez va passar-se la vetlada amollant coets, i el president Matas s'entestava que li posassin qualque compacte de Julio Iglesias, que és el cantant preferit d'ell i d'en Kosemari. Quan, avorrit per les advertències del batle, Bauzà va alliçonar la gent conservadora, va esforçar-se per ésser didàctic. «Veiam si m'enteneu "els deia" per anar bé heu de fer allò que féreu l'any passat». «Ah, no! "protestà el regidor d'Educació, Jordi Llabrés" no seré jo que em torni fotre de cap contra una farola!» Ja de matinada, qui estava abraçat a una farola era Berenjenita Pelá, el professor de guitarra flamenca de Carlos Ripoll. Cantava allò de «Zebiya tié un coló ezpeciá...!», però no passava de la primera estrofa. Així que la repetia una i altra vegada, talment un gall de llavor que saluda l'alba. «Ai, mare meva quin mal de cap!» "va exclamar un mort del segle XVIII. I va demanar a un del XIX:" «Tens qualque aspirina?». Aquest va arronsar les espatles. «No em queda ni cotó per a les orelles "li va respondre" Ens havíem d'haver apuntat a un viatge de l'Inserso». Va fer un gest de cansament el primer. «I ara que no veus que els que hi van són quatre nins que no ens miraran de cara?».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris