cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Allò que no tenim

No tenim, ni tendrem per ara, el més mínim control sobre els sectors i les decisions que són claus en els negocis i en la nostra seguretat. L'estructura de la nostra economia és radicalment distinta de la de la resta de l'Estat, i això fa que les nostres necessitats siguin també diferents. Però estam dins una unitat política que té el vici de desatendre les diferències i d'uniformitzar les terres i els pobles que en formen part. És una tendència que ve de molt lluny, però l'entronització de la dinastia borbònica va exacerbar (aquest verb és com un boomerang: es pot girar contra aquells que sempre l'escupen) el centralisme. Va començar amb Felip V (el Decret de Nova Planta va ser l'obra més delicada del seu regnat) i tres-cents anys més tard estam igual: tot allò que que és important per a nosaltres, es decideix a Madrid. Normalment contra els nostres interessos. Si acceptam que el turisme és la base de la nostra economia, haurem de concloure que el rosari de greuges, injúries i menyspreus que patim és inacabable. Per ser una zona turística, necessitam millors carreteres que a altres llocs perquè a l'estiu s'omplen de cotxes de lloguer: idò són les pijors per mor del dèficit d'inversions. Necessitam més i millors hospitals que la resta de l'Estat perquè hem d'atendre la població resident i els turistes: idò en Sanitat no arribam ni a la mitjana espanyola per la població de dret; si comptam els turistes, devem estar a l'alçada d'Albània. Si a un ciutadà de Sòria li roben la cartera, el perjudici és per a una persona i no passa d'uns pocs milers de pessetes; però si a un turista li roben la cartera, a més de rebre ell igual que la víctima de Sòria, també rebem tots perquè surt a la premsa estrangera i poden deixar de venir molts de milers de visitants: necessitam lleis severes per dissuadir aquest tipus de delinqüència, que a altres bandes és irrellevant i que aquí té conseqüències molt greus; però les lleis es dicten des de Madrid, i si no són apropiades per al nostre territori, ho hem d'aguantar en nom dels immensos benecicis que ens arriben pel fet de pertànyer a l'Estat espanyol. Un d'ells deu ser el gran profit que treim de tenir el Puig Major, la millor talaia per controlar tots els moviments de la Mediterrània occidental i, per tant, objectiu privilegiat de qualsevol enemic en cas de conflicte. El caos dels viatges d'avió és la darrera perla que ens ha enviat Madrid. Per una vegada, pagant la Unió Europea i fent-nos patir unes obres faraòniques, ens han posat un aeroport capaç de rebre tres o quatre vegades més de passatgers que els actuals: generosa previsió si no fos que ara el ministre corresponent es despenja imposant una disminució dels vols de les companyies aèries. I, al mateix temps que amaga la seva responsabilitat, descarta qualsevol possibilitat de cedir als mallorquins la gestió de Son Sant Joan.

Realment, d'Espanya fa anys que no ens arriba més que allò que té de franc. Ens deixen creure que Cervantes o Velázquez són tan nostres com si fóssim de Badajoz. Ens deixen aplaudir els gols de la selecció espanyola. Fins i tot declaren d'interès general mitja eliminatòria del Mallorca a la Recopa. I amb això ens entretenim i no pensam en els clots de les carreteres, en la desatenció hospitalària, en els deficients recursos per a Educació, en la dessaladora que fa tard, en la vigilància policial de quan no hi ha el rei, en el perill dels radars del Puig Major, en les pensions miserables dels jubilats, en el dèficit fiscal que ens força a vendre la terra i a tenir la capacitat d'estalvi més baixa de l'Estat, en les «saetas» de les processons de Felanitx, en el renou de la Feria de Abril d'Inca... Per què serà que a Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia o Eslovàquia han estat disposats a tot per tal d'aconseguir una escapció d'allò que aquí no tenim? No deu ser tan dolent, això de comandar una mica, només una mica, a ca seva.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris