nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Nova diada: el 8 de maig

Un any més, l'Obra Cultural Balear torna a convocar, el proper dissabte 8 de maig, un nou dia de reivindicació en defensa de la llengua i l'autogovern de les Illes Balears. El lema de la jornada, molt combatiu: Vine a dir prou! Els mallorquinistes molt de pics només sabem parlar de llengua i cultura; històricament els homes i dones de cultura són els que s'han compromès amb el nacionalisme autòcton. Aquest accent cultural, de vegades, s'ha vist amb menyspreu per les classes dirigents únicament interessades en el balanç dels seus comptes bancaris i de resultats. Precisament, per aquesta raó, des de les files nacionalistes s'ha vingut fent un esforç d'eixamplament social del propi discurs, en el sentit d'implicar-hi altres camps, bàsicament l'econòmic i el mediambiental. I en l'econòmic, amb un fonament molt sòlid, pagam molts més doblers dels que rebem, contribuïm a les arques estatals amb un percentatge insuportable per al nostre sistema productiu, no podem invertir prou doblers en la nostra millora infraestructural i de qualitat de vida pel drenatge fiscal que patim. Els hotelers i els sectors econòmics haurien de veure en aquest posicionament una aposta decidida a favor dels seus interessos, cap missatge polític no els és tan beneficiós i positu, recuperar doblers de Madrid vol dir millorar els entorns dels serveis turístics, vol dir apujar el nostre paquet turístic, i qui primer i més profit en traurà seran els empresaris turístics. Tanmateix, l'accent econòmic no és l'únic accent de la nostra proposta. El moviment mallorquinista neix com una reacció a l'intent de desaparició de la nostra personalitat com a poble. Personalitat com a poble que troba el seu element cabdal d'identificació i d'expressió en la llengua. Perquè parlar mallorquí no només és un simple vehicle de comunicació, és molt més que això, determina un cert tipus d'humor, una manera d'entendre la vida, de relacionar-se, de compartir, de veure el món i la vida. Com qualsevol altra llengua, d'altra banda. Per aquest fet, la substitució lingüística no és indiferent que sigui pel castellà o per l'alemany. Els que refusen una normalització lingüística vertadera de la llengua catalana, cauen en el seu parany quan s'emprenyen com a mosques en comprovar que a algunes zones de l'Illa l'idioma predominant és l'alemany; aleshores, sí que poden dir amb tots els ets i uts que això és Espanya, en canvi, els pobres mallorquinets, o menorquinets, o eivissenquets, tan tolerants i respectuosos hem de ser, que no podem dir això és Mallorca, perquè ja se sap que les imposicions i tots els altres tòpics no són bons (per a la nostra llengua, evidentment). Nosaltres varem néixer bilingües per la gràcia de Déu, i això és una riquesa, i morirem monolingües castellans perquè al cap i a la fi això nostre no era més que un dialecte en extinció. El discurs dominant bilingüista i igualitari és d'una falsedat tan esborronadora, que l'única cosa que palesa és com un bon control de l'opinió pública pot fer colar com a vertader el que no és més que un muntatge per mantenir la situació diglòssica.

La realitat sociolingüística ha de menester mà de metge. Les institucions públiques del nostre autogovern no estan, ni de molt, a l'altura de les circumstàncies. La pèrdua de vitalitat de la nostra llengua és un fet incontestable. El creixement poblacional desmesurat via migració agreuja encara més el panorama. L'escola pública es mostra totalment insuficient per equilibrar les coses. Sense mitjans de comunicació potents, sense polítiques valentes, sense ni tan sols ocupar socialment graus superiors per ostentació i exemple dels líders socials, sense una presència real en capes cada vegades més nombroses, amb una dialectització cada cop més acusada, sense tot això sobreviure és un miracle, de fet, amb tot això ja seria difícil. La llengua és el llegat més important dels balears (tan de naixement com d'adopció), el procés de substitució no s'atura, o reaccionam o morirem com a cultura específica, i la mort sempre és una notícia ben trista. Per això els que estimam aquesta terra i la seva llengua, dia 8 de maig anirem a dir prou!.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris