cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Xarxes

Per veure el programa més intel·ligent "l'únic?" que ara com ara fan a la televisió" ens hem d'esperar cada nit de diumenge, ja dilluns, a la una de la matinada. És tan intel·ligent que cap dels seus espectadors segurament no ha entès encara per què el fan a aquesta hora, ni ho han de menester, perquè per veure un programa a aquestes hores es necessita alguna cosa mès que curiositat per saber per quin motiu la televisió pública li reserva aquest estratègic horari, immillorable si el que vols és evitar a tothom la temptació de veure'l.

Res d'això deu importar el més mínim al seu director i presentador, Eduard Punset, que fa de sempre tota la cara de posar en marxa les seves iniciatives sense importar-li un rave què en pensen els altres, i que a més segurament no l'ha triat, aquest horari. A «Redes», amb la mateixa naturalitat i amb la mateixa absència de justificació amb què els documentals de sobretaula parlen de les murades romanes de Tarragona, de l'ós bru o de les glaciacions, Eduard Punset parla dels temes que tenia entre mans fa deu anys i que continuen sense aparèixer a cap altre programa de televisió: de les xarxes d'informació, de la democràcia digital, de com d'obsolets han quedat fa temps els partits polítics, d'extranets corporatives, de reciclatge, de l'aprofitament pedagògic dels ordinadors, de ciutats del futur edificades damunt la mar, dels darrers descobriments sobre el funcionament del cervell. A aquestes hores de la matinada (a més, del dilluns!) Punset i els seus convidats parlen, segurament davant una audiència mínima, d'aquests mateixos temes que el preocupaven fa deu anys i que l'engegaren a posar en marxa iniciatives com Fòrum, absolutament desaprofitades, en favor del passat, que continua ben present i que té un futur magnífic al nostre entorn: el vot de paper cada quatre anys, l'anar fent i l'embolica que fa fort. El més desolador és que, tal com van les coses "incloent-hi la televisió pública" d'aquí a deu anys alguna altra veu continuarà parlant d'un futur que ja serà passat però que continuarà ben present.

Més enllà de l'horari o del cas que li fan, la vehemència tranquil·la de Punset és admirable, perquè per damunt dels especialistes i dels científics que amb prou dificultats apareixen en la finestra de la televisió, Punset és dels pocs que fa la feina més fonamental i atrevida dels divulgadors: repetir que el rei és nu. Pocs li fan cas, però ell ho repeteix amb la mateixa convicció que l'infant del conte. Vist el que fan a la televisió la resta del dia, i de la nit, sembla que en falten moltes, de repeticions. Tret del nyap de programa dedicat a Uri Geller, que pot considerar-se un d'aquests pecats de joventut que tothom comet.

En qualsevol altre país Punset seria un punt de referència per a tothom, començant pels dirigents polítics de tots els signes. Aquí no. Aquí anem tan sobrats, i els polítics estan tan ocupats tot fent acrobàcies sense aturar per mantenir-nos en el passat, que li podem concedir una estoneta mediàtica a la una de la matinada, perquè es limiti a clamar en el desert, i de nit. Potser és que Punset ha llençat la tovallola i es limita recrear-se en la teoria, però un país que el relega, amb el seu programa, a aquestes hores de la matinada, està molt més despistat del que sembla, que ja és molt, quan hom veu de què s'omple la televisió la resta del dia i de la nit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris