cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Pere Rotger i la Fira d'Abril

Pens que els mallorquins conformam un dels pobles més pacífics i servicials que existeixen. Acollim tothom que ve de fora i ens esforçam, no ja per integrar-los, sinó per assemblar-nos el més possible a ells. Si vénen alemanys, no intentam que aprenguin el català, sinó que ens apuntam tot d'una a classes d'alemany per donar-nos a entendre. Si vénen andalusos, no els convidam a aprendre a ballar boleros, els organitzam la Feria de Abril. Si vénen anglosaxons, no els ensenyam a fer cuinat de fava parada, sinó que anam amb ells a sopar a un McDonald's.

Aquest tarannà nostre extremadament hospitalari i adaptatiu, sembla, emperò, que no és il·limitat, sinó que arriba un moment que, determinades actituds que nosaltres mateixos hem fomentat, ens comencen a sobrar i ens fan sentir malament. Recordem el rebombori que es va produir quuan es va parlar de la intenció de crear un partit alemany. Llavors sí que els polítics, de tots els colors, van manifestar la seva oposició. Calia integrar els immigrants dins els distints partits mallorquins, però mai consentir que en facin un per ells tots sols, aquí sí que era necessària la integració.

Crec que aquest és un exemple clar per veure quins són aquests límits. Si es crea un partit alemany, pensa el polític, els teutònics no em votaran a mi, per tant, no em convé. És a dir, l'adaptació al nou vingut pot passar per la minusvaloració, o fins i tot la pèrdua, dels valors culturals, identitaris i paisatgístics de Mallorca, això és secundari, però no pot arribar a perjudicar els meus interessos personals, especialment si són econòmics o em lleven alguna parcel·la de poder.

Aquest és un altre dels trets típicament mallorquins, l'individualisme. M'és ben igual si fan o deixen de fer una nova autopista, però si m'han d'espanyar les meves dues quarterades, llavors hi estic totalment en contra.

Una minoria, emperò, té un grau d'estimació superior a la nostra terra, la nostra llengua, les nostres festes i les nostres tradicions, i se sent directament ofès quan se li trastoquen. Així va passar l'any passat a la processó de la Setmana Santa de Felanitx, i així ha passat a la de Palma d'enguany. Les protestes per la inclusió de saetes, crits i balls en un acte religiós que sempre a Mallorca ha estat profundament silenciós, ha aixecat crits de protesta. La proliferació, i promoció política, de les anomenades Ferias de Abril, també.

El curiós és que aquestes petites mostres de preocupació per la nostra pèrdua d'identitat, solen esser titllades de tancades i intolerants, però no ho són les que provenen del bàndol contrari, molt més nombroses i punyents, que es consideren una mostra de la pluriculturalitat de la societat mallorquina. Si un mallorquí va a prendre una truita a un restaurant i el cambrer li diu: «hábleme en cristiano que no le entiendo, el mallorquí demanarà perdó més empegueït que un porc i demanarà una tortilla española. Si un castellà va a la botiga d'un mallorquí i aquest li contestàs: xerreu-me en mallorquí que no l'entenc, segur que tot d'una sortiria un altre mallorquí que es posaria de part del castellà, i trobaria que l'amo de la botiga ha estat un maleducat.

Aquest és, al meu entendre, el trist paper que ha fet el batle d'Inca Pere Rotger. Quan apareix una pancarta escrita sobre una bandera espanyola insultant els mallorquins, en lloc de posar-se de part del seu poble i fer una crítica contudent dels autors, treun un cartell de fa tre anys del Loby per la Independència i el mostra a la premsa tot dient que aquí n'hi ha d'encara més intolerants, com si ho volgués justificar. Increïble l'autoodi d'aquest senyor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris