cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Sense districte

El districte únic del mapa universitari és una constant dels diferents governs espanyols. Ara mateix, cada comunitat autònoma d'acord amb les seves competències té el seu propi districte. Això no obstant, es reserva un 5% de places per a estudiants d'altres comunitats autònomes. L'actual sistema vincula el sistema d'accés amb la plaça universitària. El lloc on se supera la selectivitat i el districte universitari que li correspon.

Per què, llavors, la necessitat de voler plantejar un districte únic, per tot l'Estat? Per què igualar els resultats de selectivitat entre les autonomies si tothom sap que hi ha llocs on és molt més fàcil aprovar?

És una història que es repeteix. La dinàmica política de l'Estat es igualadora i uniformitzadora. Moltes lleis erosionen el nostre sostre competencial.

L'autonomia política catalana està constantment amenaçada. Hi ha la convicció per part dels «obviòlegs» "espècie d'intel·lectual que escriu evidències" que la permeabilitat d'un únic districte d'abast estatal seria una fita important. Tot al contrari. L'únic resultat tangible seria la global espanyolització del sistema universitari. Contradicció flagrant del sentit d'universitas: aportació genuïna de coneixement i consciència cívica.

Avui, encara s'ha de fer la selectivitat per entrar a les universitats catalanes. Una rèmora del dictat centralista sobre l'autonomia universitària. En canvi, sembla més oportuna la via dels exàmens específics d'accés a cada titulació universitària, com generalment funciona arreu i a moltes universitats privades.

Però, certament, si no existís la selectivitat, serien les pròpies universitats i titulacions que farien el seu propi sistema d'accés, i exigirien igualment el coneixement de llengües, com a les universitats espanyolitzades d'aquesta mesura.

El nou comissionat d'Universitats del Principat, Mas Cullell, s'ha manifestat en la línia que la baixa demografia pot suposar una millora de l'ensenayment. No deixa de ser atractiu, tot i els perills. Entre ells, la necessitat d'omplir les aules rebaixant el nivell educatiu, cedint en la política lingüística, acceptant mesures igualadores com el districte únic... La mateixa Universitat Pompeu Fabra de recent creació, com el setmanari universitari Catalunya Campus va informar, està en el procés «òrsida». «Òrsida» significa el fàstic envers els propis orígens a causa de l'aparició de la seducció intel·lectual «internacionalista» i «progre-El País-guapo».

Tot plegat, presenta un panorama dessolador pel futur del flamant mapa universitari de cultura catalana. De fet, l'instrument més necessari continua sent la figura del «sindicat» d'estudiants universitaris, enfocats al redreçament nacional dels Països Catalans.

Sols les organitzacions socials poden plantar cara des de la constància i l'esperit de servei a un panorama d'igualació amenaçant, sigui de tall espanyolista o sigui d'origen «occidental-neoliberal-usa». Per sort, ja existeixen moltes d'aquestes plataformes cíviques que actuen en el silenci de la feia ben feta, lluny de nocius «fervors patriòtics».

Llorenç Prats-Sagarra. Editor-adjunt del setmanari universitari «Catalunya Campus».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris