cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

El financer i el nacionalisme

Hi ha una qüestió socioeconòmica que preocupa més d'un polític, sociòleg i alguns nacionalistes: és compatible la globalització i el nacionalisme? Certament que hi ha veus significatives dins l'àmbit del nacionalisme polític que no posen en dubte la coexistència d'aquests dos corrents que marquen el món actual. Però, també, és cert que a més d'un quan sentim aquest tarannà optimista ens resulta difícil d'acceptar que aquest arguments positius vers el futur de la coexistència d'aquestes dues realitats politicoeconòmiques. I la veritat és que ens complicam molt la vida. Ja sé que no hi ha res senzill en aquest món, però a vegades el que cal es mirar el mateix present i aquest ens dóna el camí. Certament vaig quedar tot sorprès quan fa uns dies vaig llegir a la revista Ona una entrevista amb José Francisco Conrado de Villalonga, delegat general a les Balears de la Caixa i sotsdirector general d'aquesta entitat financera. A aquest interviu, Conrado de Villalonga no es talla ni gens ni poc quan és interrogat sobre aquesta qüestió. Les seves paraules fan palesa que el nacionalisme no és un entrebanc dins la globalització regnant. «És perfectament compatible» diu. I afegeix després que «Els lands alemanys tenen més autonomia que les nostres comunitats: i ningú no es qüestiona la independència... ni qüestiona que els negocis es facin a nivell global. Per què nosaltres no podem aspirar a més?». Fins i tot estableix una comparança amb Estats Units on els estats federals gaudeixen d'un alt nivell d'autonomia política, al mateix temps que els EE.UU. són els campions a practicar la globalització i la mundialització de la seva economia i de la seva producció. Conrado de Villalonga parla que els empresaris mallorquins, almenys un grup privilegiat, comença a practicar aquesta mundialització, parla dels hotelers, sabaters, etc. D'aquestes manifestacions em podem treure diverses conclusions. La primera és que no cal tenir por de seguir en el nostre camí cap a la reivindicació d'un major grau d'autogovern dins la Comunitat Europea, per exemple. Segona, que el sistema d'autogovern per la nostra comunitat illenca és en si mateix positiu i no compta cap resistència pel que fa al poder financer. Tot i que no podem oblidar que qui fa les manifestacions que comentam està lligat a una entitat financera catalana, on els alts estaments econòmics han tingut una bona relació amb el nacionalisme moderat i que sovint dóna suport a les reivindicacions de la Generalitat pel que fa a més competències en matèria econòmica i major marge de maniobra per a Catalunya en aquest àmbit. Altra cosa poden ser les entitats financeres que tenen el seu cau fora de les terres catalanes. Però, els bancs estrangers no podrien pensar el mateix pel que fa a l'Estat espanyol? A casa nostra no seria difícil trobar portes obertes a un augment del règim d'autogovern amb entitats com ara Sa Nostra o Colonya. Persones de gran renom dins el món de l'economia mallorquina com l'economista Miquel Alenyar ha estat un dels cappares de la conscienciació del nacionalisme econòmic més actual; no oblidem els seus estudis sobre els costos de la insularitat, i dins el món polític és bo de fer recordar el missatge de l'exconseller Alexandre Forcades que de manera quasi constant empenyia aquest camí. Ell fou el primer home del PP que assumí el nacionalisme econòmic. Finalment cal una última consideració. Es tracta, com reconeix el mateix senyor Conrado de Villalonga, que la societat mallorquina ha perdut la por de parlar d'autogovern, autodeterminació. Això que pot semblar una obvietat no ho és tant. Basta recordar el que deien fa molt poc temps molts dels polítics del PP, alguns del PSOE i encara tenen ratxes on els surt la visceralitat davant reivindicacions com un millor tractament fiscal per a Balears. Però el que en si mateix és molt significatiu és que un home del poder financer digui tot això perquè el que fa és fer més lluny les bubotes que volen construir alguns senyors del PP, PSOE i del món de l'economia. Si un home com el senyor Conrado es manifesta d'aquesta manera és senyal que l'Estat de les Autonomies té una bona espatlla i que l'autogovern és un projecte que pot arribar a port. El poder financer mai no crida el mal temps: vol seguretat i un camp ample i lliure per jugar. Això vol dir que l'autogovern no és cap passa tribal ni cap presó ni de prop fer-s'hi.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris