nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Una pau dura de rosegar

El procés de pau al País Basc té, després de la treva d'ETA del passat 16 de setembre, dèficits que en dificulten l'evolució real. Mancances representades per tots i cadascun dels seus protagonistes: ETA, Herri Batasuna (HB), PNV i Mayor Oreja, bàsicament. La frustració que va suposar per a ETA el fet que la negociació política d'Alger amb el govern espanyol no es produís es va transformar a poc a poc en un fracàs explicitat en una estratègia de la socialització del sofriment. L'assassinat de Tomás y Valiente va ser el punt d'inflexió d'aquesta estratègia, que acabaria amb el processament de la Mesa d'HB i amb un últim ritual de violència gairebé sacramental: l'assassinat de Miguel Àngel Blanco, que col·locava ETA fora del debat de la nació basca i capbussava HB en una autèntica catarsi. Que busca ETA amb una treva «unilateral i indefinida» dirigida únicament a la comunitat nacionalista i no al govern espanyol? Busca un coixí social per quan deixi la lluita armada. ETA no ha pensat a iniciar un diàleg amb el govern: aquesta és una de les dues raons per les quals no s'ha passat del tempteig al procés negociador. L'altra raó és el mateix Mayor Oreja (Aznar, incapacitat com està, li ha delegat la qüestió totalment), que és un partidari d'acorralar ETA policialmente («si vis pacem para bellum»). Només hi ha un element esperançador i l'ha aportat ETA mimetitzant el model irlandés i l'actitud de l'IRA: ha dit que aquesta generació no tornarà a agafar les armes. De fet, no ha respost a les detencions ordenades per Mayor oreja. I encara que això converteixi la treva indefinida en hipotèticament irreversible, no és prou per a la pau definitiva. I quina és la resposta d'HB i el PNV a tot això? Un alineament polític abans inexistent i una hiperpolitització vertiginosa del Pacte de Lizarra, que ha permès a l'esquerra abertzale substituir ràpidament l'agitació de masses i militar per l'agitació institucional i que ha contagiat el PNV també molt ràpidament. Una hiperpolitització que no acaba d'entusiasmar els ciutadans bascs perquè un front institucional basc com a tal no és suficient: ha d'aportar el model d'encaix que es vol en un marc que encara tindrà molt de pes en els pròxims anys. El govern espanyol ha de saber-ho i els partits bascos han de proposar-ho precisament perquè són hegemònics institucionalment. En aquest sentit, es pot dir que la Declaració de Barcelona ha avançat més que el Pacte de Lizarra. Finalment, ETA i HB han de dir què volen per als 600 presos que hi ha a les presons de l'Estat. Fins ara semblen reservar-se'ls per a un hipotètic «pau per presos», però n'hi ha que hi porten més de vint anys i reclamen també una solució, sobretot, quan són l'ànima mateixa de la kale borroka. Quan al PSOE, el simple gest d'obrir la boca el converteixi en una gran dèficit (GAL a banda).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris