nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Notícies, eleccions i telèfon

Diuen que quan Bell va inventar el telèfon eren pocs els qui creien en les seves possibilitats per competir amb el telègraf com a mitjà de comunicació. De fet, tan dolentes eren les perspectives que, durant un temps, es pensava que serviria només com un aparell d'entreteniment i, eventualment, per a la difusió de notícies, tot assumint un paper similar al que va acabar fent la ràdio. És a dir, el telèfon serviria per escoltar, per exemple, concerts a distància i també per rebre butlletins de notícies, però eren pocs per no dir ningú els que poguessin arribar a imaginar que acabaríem amb aquests aparells ocupant els nostres espais més íntims, àdhuc les butxaques. Fins fa ben poc les coses eren així, ningú no escoltava concerts directament per telèfon i, segurament, la majoria de notícies que s'hi escampaven eren d'aquelles que tot i ser molt interessants no acaben d'aconseguir arribar a ocupar un lloc en els mitjans de difusió considerats seriosos.

I heus aquí que, de cop i resposta, apareixen les xarxes d'ordinadors i la gran xarxa de xarxes que és Internet i, a poc a poc, el telèfon va agafant el paper que els pioners, cercant justificacions inversemblants pel seu invent, li havien atribuït d'entrada. Ara el telèfon, en tant que vehicle de connexió a la xarxa, s'està convertint en un dels vehicles més importants per a la informació i per a l'entreteniment, activitats que des de l'aparició de la radio comercial, s'han anat apropant cada vegada més fins a culminar en la fusió que ha significat la televisió. La ràdio i la televisió, però, tenen el gran inconvenient de ser unidireccionals, és a dir, que hi ha un extrem des del qual només es pot escoltar, parlar està reservat només als qui poden accedir a l'altre extrem. Per contra, el telèfon és bidireccional: parles i escoltes a la vegada o a través del mateix estri. De fet, ara que ja hem assumit que la comunicació, sigui de la casta que sigui, ha de ser interactiva, la ràdio i la televisió necessiten del telèfon per poder simular, encara que remotament, algun indici d'interactivitat. El telèfon ha estat sempre interactiu i les sofisticades pròtesis que ara podem connectar a un costat i a l'altre de la línia telefònica no fan altra cosa que amplificar i consolidar aquesta interactivitat. Tal vegada sigui per això que, des dels inicis de l'explotació comercial del telèfon, les tecnologies associades han estat font de seducció, de vegades perversa.

En el llindar del canvi de mil·lenni, tant si considerau que aquest és en el 2000 com en el 2001, quan no hi ha dubte sobre l'important paper que ocupen les tecnologies de la informació en tots els ordres i a qualsevol escala, sorprèn considerablement, i per ventura gratifica, veure com els líders polítics de per aquí encara no han estat víctimes de la seducció d'aquestes tecnologies, ja que no han caigut en la temptació de fer servir les magnífiques possibilitats que la tecnologia actual, aquestes pròtesis connectades a les línies de telèfon, per acostar"se als electors de forma efectiva i interactiva. No fóra el cas que algú els faci preguntes inconvenients en algun xat que se'ls pogui acudir organitzar o que la seva web de campanya electoral es convertís en una via de contacte massa directa amb els votants. Ja se sap, les preguntes s'han de contestar i, moltes vegades, els votants, com els infants, fan preguntes compromeses i de difícil resposta. «Votau i no demaneu explicacions!» seria l'equivalent al «Calla i menja!» que tants d'al·lots reben com a resposta a les seves innocents preguntes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris