algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Autonomies obertes o tancades

Des de fa molt de temps és constant la discussió sobre si les autonomies han de seguir estant obertes a la negociació, o bé tancades. La realitat ens diu que fins ara han estat obertes sempre, depenent de les majories polítiques. Per a uns això és un intolerable xantatge dels nacionalistes bascos i catalans, i cal acabar amb aquesta pràctica. Entre la gent que així ho considera hi ha el nostre president, Jaume Matas, que en altres paraules així ho va explicar davant els illencs que l'anaren a escoltar a Madrid. És una opinió com d'altres i com totes d'allò més respectable, però no deixa de ser l'expressió d'un desig bastant llunyà de la realitat. Qui així pensen parteixen d'una premisa que no existeix en democràcia: que els marcs polítics són clars, quasi immutables i que dins d'ells s'han de desenvolupar els comportaments polítics. Tots. És exactament a la inversa: els comportaments polítics creen els marcs per servir els ciutadans. Com més ample és el marc, millor. Per això la Constitució és prou àmplia i té els suficients resorts com per donar complida resposta a les reivindicacions polítiques que siguin majoritàries en alguns llocs d'Espanya. És vera que posa el marc d'una relació bilateral entre una comunitat i l'Estat central, però és prou ample i interpretatiu com perquè segons les majories, el resultat final sigui molt diferent (com ho és a la pràctica) entre les comunitats. Diu el nostre president que la Constitució no empara els desitjos d'aquelles comunitats on la majoria dels ciutadans volen no només tenir més autonomia, i aquí es pot veure el bessó del discurs ideològic del PP, «sinó que aquesta sigui superior a les altres i, sobretot, diferent...». O sigui, que tots hem de ser iguals en el resultat final. Idò no. La Constitució no obliga que les comunitats siguin iguals, sinó que els reconeix el dret a esser-ho. No imposa, permet. És molt diferent. Aquest és el gran repte que va aconseguir superar la Constitució. Va donar cabuda dins el marc constitucional al dret a ser políticament diferent un dels altres. El que iguala la Constitució és el dret que tothom, si vol, sigui diferent. El que passa és que el nostre president, i el PP, no vol ser diferent a la majoria d'autonomies espanyoles, i nega el dret a la resta a esser-ho. El president no vol, o almanco no fa cap passa per aconseguir-ho, ser igual de diferent al que puguin voler ser els catalans i bascos, cosa que també li ho permet la Constitució. És una opció democràtica, tan constitucional com una altra. Però és l'opció del president de Balears i del PP. Enlloc, i molt manco ho diu la Constitució, està escrit que tothom hagi de ser igual de poc autonomista. Si al president i al PP ja els està bé amb el que tenim, que cal constatar que en molts de casos els ve gros, és la seva opció i la dels ciutadans de Balears que així ho volen. I això precisament és el que empara la Constitució: l'igual dret de catalans, balears, bascos, andalusos... a tenir autonomies d'acord amb la voluntat dels ciutadans. Uns demostram que no en volem gaire. Altres en volen molta. Ara, tots estam dins la Constitució. Negar el dret a la diferència d'aquells que volen més autonomia perquè nosaltres no en volguem tanta és el que atempta més greument contra la Constitució, perquè és assumir l'unitarisme exacerbat propi d'altres èpoques del passat d'aquí, o del present de per devers els Balcans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris