cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

La doble personalitat de Jaume Font

Jaume Font, president del Partit Popular de Mallorca i, sobretot, batle de sa Pobla, deia dimecres en aquest mateix diari, «anem a veure quines són les preocupacions dels ciutadans en la seva vida diària, en el dia a dia farcit de problemes i angoixes». Poques persones de la dreta tenen, en l'opinió d'un servidor, tanta mereixera entre la gent com Jaume Font, però de vegades em pregunt si n'hi ha dos: un de dialogant, respectuós amb tothom, com és el que diu aquestes paraules que es reprodueixen unes retxes més amunt; i un altre de baralladís i sectari, que és el que diu, en el mateix article, que hi ha formacions polítiques que «no saben fer altra cosa que omplir-se la boca amb proclames estantisses, tòpics ideològics que fan olor de formol i escandaloses contradiccions que fan palesa una pobresa programàtica absolutament penosa». En contrast amb aquesta gent tan errada de comptes, els populars ofereixen «un programa sòlid i coherent, sorgit després d'hores i hores de converses, diàleg i comunicació oberta, franca i sincera, que haurà aportat al nostre partit una visió nova d'una societat igualment distinta i que nosaltres haurem de saber integrar dins les senyes d'identitat del nostre partit», etc. Ja fa estona que alguns comentam adesiara els dos rostres, les dues personalitats que reuneix la persona de Jaume Font, i no hem trobat encara la via d'harmonitzar-les. I estic parlant de persones que el respectam i li professam un gran apreci, que sabem que la seva tasca al front de la batlia poblera ha tret fins ara notes altes. I una de les claus de la seva bona gestió és el seu natural dialogant. I per sobre de tot, la seva manca de maniqueisme: per què, idò, aquest maniqueisme el té tan a flor de pell en escriure articles com l'esmentat? De vegades hem pensat, els del club de perplexos davant aquesta doble personalitat, a veure si el Jaume Font dialogant és el batle de sa Pobla i el sectari és el president del Partit Popular de Mallorca. No és bona d'empassar aquesta explicació, però n'hi ha alguna de més consistent? En tot cas, ni el natural dialogant es confon amb la debilitat ni el baralladís amb la fortalesa. Jaume Font no necessita mostrar-se tan baralladís, perquè, en ell, aquesta actitud sembla postissa. Siau com sou.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris