algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Rèplica

No sé qui és aquest Arbós però dubt que sigui de carn i os, i dubt encara més que pugui ser un subscriptor o un lector del Diari de Balears, en el qual ja hi duc prop de mil articles d'aquests records cronològics que aquest tal Arbós em nega. En primer lloc li diré que la publicació d'un llibre a «Tal dia com avui» és per a mi i per a molts d'altres més important que la batalla d'Almansa, posem per cas, ja que el llibre en qüestió forma part de la nostra cultura catalana. És una llàstima haver de fer front mitjançant la rèplica a cartes com aquesta, en què aquest senyor Arbós se'm mostra censor, enemic de la llibertat d'expressió o almanco de la meva llibertat d'expressió, criticant que en els meus articles jo pugui fer referències a la meva persona, quan en tinc tot el dret. El que el senyor Arbós no es pensava és que des d'un cantó intranscendent de «calendari» es poguessin repartir idees pròpies i de tant en tant alguna betcollada. Aquest Arbós, que de cada vegada estic més convençut que no existeix i que és la creació «virtual» d'altres personatges que conec molt bé i que sí existeixen, em recorda l'inspector Arbós, del gran escriptor, també injustament oblidat pels personatges al·ludits, Josep Maria Palau i Camps, de qui voldrien perdre'n, fins i tot, el record de la seva entranyable pipa. Això em recorda que he de dedicar un tal dia com avui, quan l'efemèride vengui bé, a l'obra, valuosa i «viril» (ja m'enteneu) de Josep Maria Palau i Camps. Cadascú fa la història com li convé i en els meus «tal dia com avui» hi trobaré una fauna humana de tots els pelatges, vull dir, savis, escriptors, científics, herois, mariners, militars, pirates, bandolers, actors, compositors, músics, criminals, esportistes... I fins i tot no em sabria gens de greu posar-hi el dia que el senyor Arbós va fer la Primera Comunió, cas que el senyor Arbós fos algú viu i nascut de mare. Potser, i en aquest cas, he pecat, en algun moment, de vanitat. «Matayotes matayoteton kai panta matayotes». Procuraré, si he de recuperar la «dubtosa» suscripció del senyor Arbós, ser més humil però crec que al cap de trenta anys de modèstia, de tant en tant i de tard en tard, em puc permetre de fer un rot. De totes maneres agreesc al senyor Arbós que amb la seva carta em faci encara més propaganda com jo la vaig fer amb raó i puntualitat al gran escriptor Antoni Mus. Però ara resulta que els «mandarins» són també funcionaris franquistes de la censura.

Miquel Ferrà i Martorell, col·laborador i membre del Consell Editorial de DdB

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris