nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Dies de passió i mort

Les vacacions de Pasqua de Resurrecció, tot i ser de cuarta durada, són la prova fefaent que el cos i la ment de les persones són d'una matèria que contravé les doctrines de la productivitat laboral. Hom s'adona que podria, sense gaire esforç, viure sense fer feina, vagarejar pels límits d'una peresa plaent i pecainosa. Enguany ha fet un temps esplèndid, càlid i assolellat, presagi dels dies llargs i clars que ens esperen. Les festes, inicialment de caire religiós, són tradicions que pateixen tot un seguit de canvis i transformacions. Es perden costums antics, com són ara les cases santes o els quaranta sermons, i s'hi afegeixen importacions que, amb el temps, pasen a formar part de les celebracions. A les processons, exemple clar de mestissatge cultural, al tradicional frit de me, a les panades de carn de xot o de pèsols, als robiols de brossat, cabell d'àngel o confitura i als crespells, que a Inca són una espècie de coques raïssones de pasta més atapeïda, s'ha d'afegir la vaga de pilots que ja ha esdevingut tradició i que, com una al·lèrgia primaveral, assota els habitants i els interessos d'aquesta comunitat amb una ràbia especial. No importa quins siguin els motius o les causes que primitivament originaren la reivindicació, car la vaga de Setmana Santa s'ha convertit en un ritu pagà que de forma previsible aombra la setmana de passió. És com una plaga bíblica que ens castiga amb una rigorosa exactitud climàtica. La vaga de primavera.

Una altra de les plagues contemporànies que aquests dies de passió castiga amb més crueltat els ciutadans és la mort per accident de trànsit. Més d'un centenar i mig de persones, a tot l'estat, han perdut la vida sobre l'asfalt, quan anaven o tornaven d'un viatge la raó del qual era passar un parell de dies d'esbarjo. Un part important dels accidents els han provocat les imprudències i la temeritat, que són dos dels símptomes més evidents de l'estupidesa humana. Dissortadament, no només en són víctimes auqells que vulneren les normes de seguretat, sinó també tots aquells que les respecten i tenen la dissort de trobar-se, en el seu itinerari, amb un idiota que perquè frisa avança amb línia contínua o va begut.

Una de les conseqüències evidents d'aquestes festes de menjar és l'augment de la dèria esportiva, la qual cosa no crec que sigui bona per la salut. No sé si us hi heu fixat, però els dematins o els horabaixes tot un seguit de persones, soles o en petits grups, abillades amb xandalls de marca i espardenyes de fer via, intenten reconduir el seu perfil alternatiu vers un perfil normalitzat. Les pastes, el saïm i altres aliments mediterranis, rics en elements calòrics, han desviat, lleugerament, el contorn i cal el sacrifici de la suor per a recuperar la silueta. A sobre, en un tres i no res serem a l'estiu i pot haver-hi una catàstrofe quan hom s'acari al mirall i provi d'encabir-se en la roba de l'any passat. Sincerament, una de les millors coses que tenen aquestes festes és que s'acaben. Tanta passió no pot ser bona ni per l'esperit ni, sobretot, per la carn. Haver de fer el sacrifici de menjar o la penitència de viatjar amb Ibèrica no hi ha cos que ho aguanti molt de temps.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris