cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Melissa

Periòdicament, els virus informàtics es converteixen en notícia de la qual es fan ressò tots els mitjans de comunicació. De vegades, la notícia consisteix que ha aparegut un nou virus, que és el que va passar la setmana passada amb el virus de nom Melissa. D'altres vegades, però, les informacions són per avisar del perill que s'activin virus latents en els ordinadors i que només actuen quan es produeixen determinades conjuncions, com que sigui divendres i tretze. Tot plegat, el que aparegui i s'estengui arreu un virus informàtic, és a dir, un programa que es reprodueix ell mateix i que pot espatllar els sistemes informàtics, no seria notícia si no fóra per la ubiqüitat dels ordinadors, per la seva omnipresència en tot i pertot. Per altra banda, cal distingir els virus d'ordinador dels virus de xarxa. Els primers són els que ataquen els sistemes informàtics i els fan malbé; poden afectar la informació que hi ha a l'ordinador i, fins i tot, poden arribar a produir avaries irreversibles en el maquinari. Per la seva banda, els segons són els que creen problemes a les xarxes informàtiques, Internet en particular. El virus Melissa pertany a aquest darrer grup i el seu efecte principal és que genera un excessiu tràfic d'informació a la xarxa, correus electrònics bàsicament, que poden arribar a col·lapsar alguns servidors i la xarxa ella mateixa. Un dels primers virus d'aquesta classe fou detectat l'any 1988 i era el resultat d'un experiment fallit d'un estudiant d'informàtica d'una universitat americana que, per més senyes, era fill d'un expert en seguretat informàtica. A partir d'aquest fet es varen crear equips de detecció en tots els països, que són els encarregats de vetllar i posar en marxa les alarmes escaients quan hi ha indicis que ho facin necessari.

El pòsit que van deixant aquestes informacions sobre els virus informàtics està representat per un escenari en el qual, per damunt de qualsevol altra cosa, preval la sensació de perill universal associada a l'aparició d'aquests virus i fa que els seus creadors siguin vists com els autèntics prototipus de persones antisocials, tant pels fruits de les seves accions, com pels hàbits de vida que d'ells s'acostuma a difondre, amb un retrat robot que els pinta com persones solitàries que només interaccionen bé amb els seus ordinadors. Vagi per endavant que no profés cap tipus especial de simpatia envers els creadors de virus informàtics, però sí que m'escau defensar alguns aspectes de la comunitat virtual i, tot sovint subterrània, dels hackers informàtics ja que, de manera esbiaxadament intencionada, tot sovint s'identifiquen els uns i els altres. La traducció correcta del terme hacker seria la de mestre d'aixa i es correspon molt millor amb el significat original del terme que el més conegut de pirata informàtic. En els seus orígens, fins i tot anteriors als dels ordinadors mateixos, aquests mestres d'aixa eren persones que estaven essencialment seduïdes per les meravelles tecnològiques associades al més gran i més antic dels sistemes informàtics com és el sistema telefònic. Aquests pioners, molts d'ells enginyers de telecomunicacions frustrats o en potència, maldaven per conèixer les interioritats del sistema telefònic als Estats Units i arribaren a saber-ne tant que, moltes vegades, coneixien millor el sistema que els tècnics encarregats del seu funcionament. Cert és que al bell mig d'aquesta comunitat hi havia infiltrats que aprofitaven aquest coneixement per delinquir, però la majoria dels primitius hackers actuaven i encara actuen moguts pel desafiament de saber més. També és cert que Internet va ser construïda per tècnics que feien feina per al govern americà, però bona part dels primers continguts i usos de la xarxa són deguts a l'esforç i coneixements d'aquests personatges que varen començar a ser satanitzats a partir d'una clamorosa fallida del sistema telefònic de Nova York el quinze de gener de 1990. La fallida va ser deguda a una errada de programari que havien tengut els tècnics de la companyia americana de telèfons, però va ser l'excusa per començar una cacera de hackers, d'aquests membres distingits de la comunitat virtual, que amb els seus coneixements varen possibilitar que Internet i els ordinadors tenguin el paper que tenen avui. No seria just que només els recordàssim pels paràsits que han fet mal i no pel seu mèrit més evident: el d'unes persones encaparrades en el desafiament per saber, pel coneixement.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris