cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El conseller que embulla la troca

Hi ha legalismes que maten. És ben cert que l'estatut estableix la cooficialitat lingüística del castellà i del català per tenir tothom content. Tanmateix, sabem que les situacions de bilingüisme o de més de dues llengües oficials en un mateix territori, en lloc d'evidenciar un pluralisme cultural en llibertat, són l'exponent d'una situació força anormal. La llengua de Mallorca és la catalana, i la de l'estat la castellana. Així de clar. I tot el que es fa per afavorir la cooficialitat no és més que embullar la troca. El darrer que l'ha embullada, i de quina manera!, és el conseller de Sanitat i Consum o els seus funcionaris, remetent en ambdós idiomes oficials una enquesta sanitària als contribuents. El resultat del seu treball es resumeix en un foli escrit en lletra menuda i atapeïda, visualment embafador. Naturalment, no és aquest l'únic emperò que planteja. El primer i principal rau en la inutilitat de l'esforç institucional per voler donar valor de normalitat al bilingüisme. El segon, en el fet que, malgrat la bona voluntat del conseller, amb aquest guirigall lingüístic únicament aconsegueix perpetuar la discriminació a favor del castellà. És evident que havent estat, la població adulta a la qual s'adreça, educada en llengua castellana, el fet d'afegir la versió catalana a l'enquesta no passa d'ésser altra cosa més que un recurs estètic del conseller. En tot moment, la versió castellana va al davant, i si heu llegit la pregunta «¿Ha estado ingresado alguna vez en el Hospital?», ja em direu quina necessitat teniu de llegir «Vos han ingressat alguna vegada a l'Hospital?». És evident que cap. Allò, per tant, que hauria de fer el conseller és deixar d'actuar en vistes a la galeria i apuntar-se a la normalització lingüística sense embuts. Per si de cas no m'he expressat amb prou claredat, li diré que li estic proposant que deixi d'escriure señor/senyor o señora/senyora, i faci ús únicament de la forma catalana. La pràctica totalitat dels ciutadans l'entendran, descomptant aquells que no el volen entendre, i ell podrà presumir de complir amb l'obligació que ha contret el govern d'afavorir la normalització del català. Quan es pretén ésser tan escrupolós amb la legalitat, l'únic que s'aconsegueix és no satisfer ningú. Jo he rebut l'enquesta a ca meva, i en comptes d'agrair al conseller la seva atenció pel fet de tenir-me en compte, m'he sentit agredit per una literatura infecta. Parlem clar: l'embolic idiomàtic m'ha fet mal de cap. Així que una de dues: o rectifica o s'exposa que, en veure'l, l'escometi amb un «bon dia/buenos días/senyor Francesc/don Francisco». Serà una manera de prendre venjança. Ara per ara, el conseller Fiol ja és en deute amb mi. Em deu exactament 395 pessetes, que és allò que val una capsa d'aspirines.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris