algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Tornem-hi amb les enquestes

Fa un parell de setmanes, des d'aquestes pàgines, feia evident el meu escepticisme sobre la capacitat de les enquestes sociològiques per fer-nos una radiografia exacta de la realitat. No vull dir, amb això, que siguin inútils, sinó que només ens podem fiar d'elles quant a les grans tendències, però mai no els podem atorgar una certesa absoluta, ja que la manera d'elaborar-les i la sinceritat dels enquestats influeixen en les conclusions.

Les enquestes, emperò, són el nostre pa de cada dia. La darrera que he vist és la del CIS sobre normalització lingüística que publicava dissabte passat Diari de Balears. Aquesta enquesta ens ofereix tot un caramull de dades de les opinions dels ciutadans de les nostres illes sobre diversos temes relacionats amb la llengua pròpia d'aquesta terra.

El tret fonamental que reflecteix és el desig de la immensa majoria d'illencs que el català i el castellà estiguin en igualtat de condicions en tots els àmbits. Només algun petit sector minoritari reclama la preponderància del català i, alguns més, la de l'espanyol, en una mostra de la diferent manera d'entendre la tolerància entre els uns i els altres. Analitzant els continguts del sondeig, això sembla del tot evident, ja que les preguntes són clares i els percentatges són aclaparadors.

Tanmateix sí reflecteixen tota una sèrie d'aspectes poc diàfans. En primer lloc, algunes preguntes parteixen d'uns pressupòsits totalment diglòssics, ja que no és simètrica respecte als dos idiomes oficials. Aquesta forma de procedir pot haver-ne afectat els resultats. Així es demana si hom troba que per ser funcionari a les Illes Balears s'ha d'exigir el coneixement del català,, però no es demana si s'ha d'exigir el de l'espanyol. També es pregunta si es considera que totes les persones que treballen aquí haurien d'entendre el català, encara que no el parlin, i no es demana el mateix del castellà, etc.

Qualcú em dirà, i que té més això? Té, perquè si a un castellanoparlant li demanen primer si troba que tots els illencs haurien d'entendre l'espanyol i a continuació se li fa el mateix plantejament sobre el català, li serà molt més difícil contestar que no a la segona qüestió després d'haver dit sí a la primera. Quan no per oferir una imatge més tolerant a l'entrevistador.

En segon lloc, l'enquesta no explica el perquè hi ha moltíssima gent que xerra el català habitualment, però quan ha d'escriure s'estima més el castellà. Si un observa les dades sembla que és per una simple tria personal. No es diu, en cap moment, que encara avui el gruix de la població balear no ha tengut la possibilitat d'aprendre a llegir i a escriure en la seva pròpia llengua, ja que, en la seva etapa escolar estava prohibit i tots coneixem les grans dificultats que implica assolir les condicions necessàries per poder estudiar sent ja un treballador amb un horari laboral per complir i unes obligacions familiars per atendre.

Tampoc no queden reflectides enlloc les diferències en les respostes entre els catalanoparlants i els castellanoparlants. El fet de posar ambdós col·lectius dins el mateix sac distorsiona els resultats, ja que la percepció que tenen de la llengua uns i altres és molt diferent.

Finalment, no comprenc de cap de les maneres que només un 32'2 per cent dels enquestats considerin el català com un tret essencial de baleariat. Al meu poble, la immensa majoria de gent, considera mallorquí qui parla català i foraster qui parla castellà. Els fills dels castellanoparlants que ja tenen com a llengua habitual de comunicació el català, passen a ser considerats tot d'una mallorquins. I no crec que, en aquest aspecte, Camos sigui gaire diferent a la resta de Mallorca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris